Caminar, decididament, cap a la nostra llibertat

Faig aquest article per tres motius: aclarir malentesos, afluixar les tensions derivades d’un acord frustrat (de moment) i també d’agraïment a totes les persones de Compromís, d’Esquerra Republicana i del valencianisme progressista en general, les quals, han fet allò possible -sovint assumint riscs-, perquè aquesta gran esperança esdevinguera realitat.

No és el primer cop que ho intentem, ni serà el darrer. Al 2007, davant les eleccions de país i municipals, a Dénia, iniciàrem un procés per confluir junts, el Bloc i Esquerra, sota la marca “País Valencià Sí”. No va ser possible. Tornàrem a intentar-ho a les generals del 2011, fent arribar a la direcció del Bloc, que si Diego Gómez era el candidat, ERPV no presentaria llistes des del País Valencià en aquestes eleccions. El candidat va ser Joan Baldoví. Tornàrem a la càrrega a les eleccions europees de 2014, proposant una coalició Esquerra Republicana i Compromís, després d’haver acceptat el Bloc al nostre partit Europeu (Aliança Lliure Europea), després de molts anys de negativa per part nostra. Tampoc va ser suficient el nostre gest. I aquesta que ha estat la darrera ocasió, -ja dic de moment-, d’arribar a entendre’ns davant unes eleccions tan importants i transcendents per l’avenir del País Valencià.

No ho dic com un retret. Però sí com un descàrrec. Ho diré en castellà, emprant paraules de José Zorrilla al Don Juan Tenorio

“Llamé al cielo y no me oyó;
y pues sus puertas me cierra,
de mis pasos en la tierra,
responda el cielo,
y no yo.”

No entraré a jutjar les raons, ni a especular sobre els motius d’aquest darrer no-acord. No m’interessen els o les responsables, m’interessen les solucions. I crec que no li fem cap bé al valencianisme en el seu conjunt, ni al país, ni al necessari canvi que volem, atiant el foc del desencontre. I demane amb tota la humilitat de la que sóc capaç, als homes i dones de Compromís, d’Esquerra Republicana i del conjunt del valencianisme, que no ho asclem tot, i donem la raó als que sempre ens han volgut dividits: prou!

Si ara no ha estat possible, treballem tots i totes perquè ho siga en el futur. Amb generositat, amb paciència, amb perseverança.

Vull agrair, públicament, a totes les persones de Compromís, d’Esquerra Republicana i del conjunt del valencianisme, l’esforç, el coratge i la generositat que han demostrat perquè aquest acord fóra possible. Perquè és gràcies a totes elles que, ara, la unitat del valencianisme polític està més a prop que mai.

Des d’Esquerra Republicana del País Valencià, farem tot el possible perquè els nostres vots i el nostre esforç sumen per fer possible un canvi històric al nostre maltractat País Valencià. Així ho acordàrem per unanimitat, el dia 9 de novembre de 2013, a Algemesí, a la Conferència de País d’Esquerra Republicana: primer derrotar el PP, després unir les forces de tots els valencians i les valencianes per caminar, decididament cap a la nostra llibertat.

Així ho acordàrem i així ho farem.

Salut i molts vots.

President d’Esquerra Republicana del País Valencià

espai patrocinat per: