Darrere de les publicacions “principals”, ens ofereixen coses com l’Avance Taurino, del qual he tingut la sort de llegir set dels números, els quals foren editats en paper per a la setmana de bous d’Algemesí del 2016. L’Avance Taurino és un recull de llocs comuns taurins, com el dels centenars de milions d’euros per segon que la tauromàquia aporta a la riquesa d’Espanya, malgrat que no rep ni un euro en subvencions; l’enorme impuls al turisme que generen tot coincidint, curiosament, amb Falles o Sanfermines o la seua sana competició amb els caçadors pel títol de la cosa més ecologista del planeta.
Entre aquest llistat de coses, tenim “arguments” que només poden ser de taurins. En el seu món, les presons estan plenes de gent per l’aplicació intransigent de duríssimes lleis animalistes, i ho expressen d’aquella manera tan seua: “Es pena, fins i tot amb presó, que apartem d’una puntada un gos que ens està pixant el camal”. A mi em sona a allò de les denúncies falses que tenen tan ficades al cap.
Ens donen sobrades mostres de l’abast científic i filosòfic del seu coneixement. M’encanta aquesta: “llegiu bé el que us dic a continuació, no existeix patiment animal. (…) El bou amb casta no pateix. El bou és un ésser viu, però, per l’evolució que l’ha fet arribar fins el que és hui, no ha assolit nivells de coneixement superior, com un ésser humà. Ell es defensa, es baralla i combat en la lluita (“màquia”), no pensa que pot morir, no sap què és la mort i, per tant, no pateix”. Els bous no són humans. El món taurí ha arribat a aquesta difícil conclusió i la fa servir de pedaç per a qualsevol forat.
Ens expliquen com és eixe món seu amb frases que generen esgarrifances. Per cada acte d’indignació, caldrà recordar aquesta: “les corregudes han de tindre l’‘olé’ i l’ai”. Per cada vegada que ens diguen que no gaudeixen del patiment de l’animal, aquesta: “i s’ha de formar l’afició (…) perquè sàpiguen també distingir un bon ‘pinchazo’ d’un ‘bajonazo’, amb independència què aquell retarde la mort del bou i aquest l’anticipe”.
Encara són més divertits els desplegaments de retòrica feixista. De totes, la meua preferida és la del tancament lapidari d’un article sobre José Tomás: “nasqué tres mesos abans de la mort del general Franco (…). No cap dubte que, amb les diferències d’aplicació històrica, nasqué per a ocupar un lloc llegendari que havia quedat buit en la superfície d’allò excepcional”. Si, sembla que la plaça vitalícia del Generalíssim era en la superfície d’allò excepcional i que, quan la deixà vacant per una altra sota la superfície del Valle de los Caídos, arribà Tomás i l’ocupà. Si el zombi de Galapagar ja donava mal rotllo, només faltava que fóra la reencarnació del genocida que menjava crostons sucats amb xocolata, mentre ratificava sentències de mort.
Com sempre, Catalunya els fa traure molta bilis. Entre altres perles, es pregunten “què es pot esperar de qui té per heroi un terrorista i, criden que Espanya els roba mentre protegeixen una espècie de gnom malcarat, esquerp, colèric i irat que s’ha enriquit a la seua costa des de fa, al menys, 30 anys…”. Això està escrit per a la gent del País Valencià, qui, en lloc d’un gnom, hem patit 20 anys de la ”cova dels quaranta mil lladres”.
En un article on es denuncien els excessos de l’”extrema esquerra” al govern, amb la “individua Carmena”, “sociates”, “separatistes” i “gentola dels partits polítics” com Podem, l’autor es lamenta del què li passarà a Espanya “com la santa majoria no reaccione violentament davant l’estat de coses que estem patint”. En un altre, avisen de nou els governs del canvi que vulguen avançar en polítiques animalistes, que “abans d’anar a per llana, és aconsellable palpar-se la roba i mesurar les distàncies, per si de cas les canyes es tornen llances”. Sona prou violent.
Un d’aquests autors es va vanagloriar que la Folgança d’Algemesí li donara un premi negatiu, perquè això volia dir que ho estava fent molt bé. Si això és aplicable al moviment animalista, en funció del què diu el món taurí de nosaltres, hem aconseguit matrícula d’honor. Queda clar que tenim un racó ben gran als seus pensaments, i ens ho recorden amb tota classe de dedicatòries: antis de fireta”; gent estúpida i poca-solta; pobres bucèfals; analfabets “il·lustrats” i barroers, banda de l’empastre i idiotes que disparen uns referèndums comparables als què organitzaven: Franco, Hitler i Mussolini (que diu que provocaren la I Guerra Mundial) o desconeixedors i bocamolls, “detractors obnubilats darrere d’estereotips i dogmes sense sentit”.
Resulta molt graciós veure que la redacció d’una revista amb tot aquest recull signe un article on es felicita per les denúncies a persones animalistes que insulten per les xarxes. Està clar que, en realitat, parlen de celebracions per la mort d’un torero, però és un bon exemple de la seua manipulació: els seus repetits insults, amenaces i incitacions a la violència van en paral·lel a les seues denúncies per insults, amenaces i incitació a la violència a partir de troballes a les xarxes que, en més d’una ocasió, són molt estranyes.
Finalment, parem atenció a la seua obsessió amb agents d’agitació animalista que només es mouen per interessos econòmics, depenent de fosques organitzacions recolzades per contubernis estrangers. S’han construït una idea de nosaltres amb el motlle dels seus vells arquetips feixistes de comunistes, jueus i maçons, i ens han convertit en gent sense escrúpols que armem bullanga perquè vivim d’això, perquè en el transfons de la nostra causa, tot són interessos econòmics. Som persones que només treballem per encàrrec i amb un salari; la classe militant, curta però ben organitzada, que compta amb el recolzament econòmic d’organitzacions internacionals. Només busquem protagonisme, subvenció i postureig.
L’autor d’aquesta última frase és el director d’una revista que no s’editaria en paper sense la publicitat. Destaquen la pàgina completa de la Diputació de València i les dues pagades per l’Ajuntament d’Algemesí (que, juntament amb altra de la Comissió Taurina, són les úniques pagades amb diners algemesinencs). Encara més: la més important és la contraportada ocupada per la campanya “No és No” i, patrocinada per la Regidoria d’Igualtat. A l’últim plenari, l’alcaldessa Marta Trenzano ens confirmà que aquesta publicació era la més adient per a divulgar, durant la carnisseria de setembre, els valors que sustenten el rebuig al terrorisme masclista.
Ací tenim els pensaments i reflexions d’aquesta Brunete taurina, que jo preferisc anomenar els Quesespañacoño!, com deia algú, en aquelles pertorbadores gravacions del 23F, perquè un altre li contestara: Vivaspañacoño!. Fent servir paraules de la mateixa Marta Trenzano, se suposa que tenen al darrere un món taurí que és transversal i que, també, compta amb gent progressista com Sabina i Calamaro que, com a tals, són exemple de comprensió i empatia (menys amb el bou, clar).
Així quadren els números de la gent que ens diu que només ens movem per diners. Amb diners d’igualtat!!! Pense que es pot exigir, a l’Ajuntament d’Algemesí, el mateix nivell de reflexió que es reclamà, per exemple, a la Conferència Episcopal respecte als discursos que sostenia la caverna, la Brunete, amb la seua cadena COPE.
