No m’ha sorprès en absolut l’agressivitat, els qualificatius, les comparacions usades ni les indirectes o directes llançades contra la “meua opinió” i la meua persona perquè no hi ha res de nou en tot això, és com si jo no tinguera el dret a expressar-la, almenys tan lliurement com els altres en tenen de rebujar-la:¡Visca la llibertat d’expressió!
Mai m’he sentit millor que ningú, a diferència dels qui creuen estar tocats per una mena de santedat que els faculta per a tirar a la foguera als qui, sota la seua opinió, som uns heretges en el millor dels casos i hauriem d’abjurar del que pensem sols perquè pensem diferent. Mai se m’ha ocorregut relacionar la vida personal de ningú amb les seus opinions puntuals com ací alegrement s’ha fet amb mi, però bé, la veritat és que alguna ha estat, a força de voler ofendre, fins i tot graciosa, perquè ho vull vore així i ja està.
Tenia previst fer un segon article sobre el tema parlant de l’impacte ecològic de les ramaderies de bous braus, sobre l’economia que comporten i sobre els milers de famílies que sustenten. També sobre les barbaritats comeses al nostre País pels autoanomenats “proteccionistes” o “anti” que han afectat molt negativament la qualitat de vida dels animals i l’ecosistema on es desenvolupen i sobre els meus dubtes sobre si el que volen és que s’apuntillen els milers d’animals d’esta espècie que existixen, això sí, pel seu bé i així tindre el problema resolt: mort el gos morta la ràbia. No ho sé.
En conseqüència, m’agradaria saber també quin és el seu projecte “alternatiu” per a esta espècie bovina perquè tal vegada, i a tenor de com s’expliquen, deuen tindre algun secret més enllà de l’apuntillament, revolucionari, perquè si este és sols tirar al coll al discrepant i ací acaba tot no li trobe cap lògica ni gràcia ni arribe a entendre on volen arribar i com o per a què.
Respecte a la sensibilitat sincera que puguen tindre sobre este o altre tema algunes persones, moltes o poques, m’és igual, però m’agradaria saber què farien elles al respecte si tingueren el poder demà mateix: ¡Prohibir i ja està! I qui carregaria amb les conseqüències socials i econòmiques que comportaria? Ells? Com? Que s’expliquen. Estic ansiós per escoltar-ho, per llegir-ho, de debò.
Tampoc no comprenc com pot provocar una onada de sensibilitat un animal fort i poderós de cinc-cents kilos i no provocar-ne una similar per un altre indefens d’apenes uns grams, sotmés de per vida a viure en captivitat havent nascut lliure i fins i tot, havent-li provocat, en alguns casos, la ceguera amb unes gotes de salfumat perquè cante sense saber si és de dia o de nit. No ho entenc. On són les campanyes aguerrides contra això que està estés a moltísims pobles valencians fins i tot amb la qualificació de societats culturals? On? On són eixes campanyes? Haveu vist com queda una coloma (la solta) després d’un concurs de colombicultura alguna vegada? On estan les campanyes contra esta tortura real? On? On? Possiblement és que els cafres tenim un enteniment molt limitat i creiem ingènuament que la sensibilitat és un sentiment omnímode.
Des de la desqualificació mai (que jo sàpiga) s’ha arribat a res positiu i quan falten els arguments globals, la visió de conjunt o la ponderació en l’opinió, es solen radicalitzar les postures i és ací, en esta com en altres coses, on està el principal error i que sol acabar, com es pot llegir ací, en l’insult. Però és el que hi ha, ¡què hi farem!
Normalment solc respondre els comentaris que els lectors fan als meus escrits i he de reconéixer que he aprés molt d’ells, però en este cas no ho faré per no allargar una espiral que portaria enlloc ni molt més baixar a eixa arena. Però què ningú no pense què açò és un menyspreu a ningú, res més lluny de la meua intenció. Esta ha estat, com tantes altres, de provocar el debat, l’aportació múltiple d’alternatives i sobretot, la reflexió abans de cridar. El crit no deu anar davant la reflexió mai perquè este mai no conté arguments.
Sócrates tenia una tàctica per estimular el debat que consistia en preguntar tres per què per a reflexionar sobre un tema. El primer per què sol ser fàcil de respondre, el segón és més complicat d’argumentar, però per a respondre el tercer per què cal tindre arguments molt sòlids o un pla alternatiu perquè si no la pregunta simplement acaba responent-se amb un: perquè sí! i això ni és racional ni útil. Pot ser que si entre tots i totes s’esforcem en tindre un bon argument per a respondre al tercer per què de per què s’haurien de prohibir els bous al carrer hauríem fet la millor aportació possible a este debat. ¡Intentem-ho!
Una salutació a tots i a totes des de la meua consideració més respectuosa.
