Moltes vegades la dreta fa coses que ens induïxen a pensar què, simplement, estan mals del cap. Fa molts anys al Vaticà hi havia gent que es dedicava a escoltar els discs de vinil de
The Rolling Stones fent-los girar en direcció contraria a la normal i assegurava que descobrien missatges satànics, d’ahí el qualificatiu que prengueren de
ses magestats satàniques i que tant de joc els ha donat
. S’imagineu una colla de tonsurats amb auriculars fents pols els discs intentant decobrir missatges de l’altre món? Sembla paranoic però ells asseguraven què ho escoltaven. Pot ser ens havien d’haver dit també què prenien per arribar a determinat estat i captar allò, si ens ho hagueren dit pot ser que
Keith Richards quedara com un virtuós asceta al seu costat.
Ovidi Montllor té, perquè serà d’ell sempre, una cançò, Homenatge a Teresa,
la primera gravació de la qual va ser sols musicada sense lletra: li la prohibiren gravar perquè a una estrofa deia: ella ens deia d’on veníem i que els reis no existien i clar, a la dreta, salvadora de la moral pública li faltà temps per a dir què allò escandalitzava els nens i per tant el prudent i sa era eliminar-ho. El que intentaven, és clar, era eliminar Ovidi, però ell els sobreviurà eternament perquè ja ni se’n recordem d’aquells cafres i al d’Alcoi el portarem sempre a cor.
Però la dreta espanyola és intemporal. D’Atapuerca cap ací, el seu cervell ha estat incapaç de comprendre res, no ha evolucionat, no té sentit del ridícul i repetix les mateixes barbaritats passen els anys o els segles que passen: escolta al diable en tot allò que atempta el seu interés neandertal, és més, per no tindre no té ni curiositat, és insensible i sols reacciona davant les coses ordinàries i vulgars, com ella: España cañí, per exemple.
Boig per tú és una balada tan tendra i tan intimista que cal ser molt ruc per a no sentir-se commogut per la desesperació provocada per un amor perdut. Sau ens la regalà, Luz Casal ens la cantà i ara Shakira, ens la torna a recordar amb una tendror que ens fa tremolar com si una gota de gel ens baixara per l’esquena fins el més fons dels records.
Però lluny de sentir el que és, una cançò, la dreta no ha tardat en traure el destral de sílex per a defensar la sagrada unidad de los hombres y las tierras de España al descobrir què a un disc, una cançò, cantada en català i infiltrada hàbil i subreptíciament entred’altres en anglés i castellà, malgrat parle d’amors perduts, és una evident provocació que ha captat a temps la seua parabòlica mental. Un clar missatge separatista fredament calculat i que lluny de dir el que diu, vol dir un altra cosa. ¡Llestos que són!
Definitivament, estan com una cabra. Tornen a escoltar a Satanàs, ara envoltat amb una quatribarrada, rossa, amb la veu dolça però enganyívola de Shakira. ¡A ells no els enganyen! ¡Estan desperts i alerta! ¡Viva España! ¡Com que
Boig per tu, eh! El que Sakira està dient és:
¡Catalunya Independent! No sigau babaus. ¡Arriba España!
¡Ai mare!
