L’any 2008, el jutge Baltasar Garzón va considerar que els delictes de detenció il·legal amb desaparició forçada de persones i el robatori de menors, eren crims contra la humanitat, i va instar les institucions, el Ministeri Fiscal i els jutges, a investigar i sancionar les persones responsables.
A l’acabar la Guerra d’Espanya, la repressió va ser brutal. Milers de persones van ser empresonades. Les dones embarassades condemnades a mort, eren afusellades després del part. Alguns convents es van convertir en presons per a dones. Mercedes Núñez explica que les xiques treballaven deu hores al dia i no podien cuidar de les criatures. En Santurrán (Euskadi), les monges van traure al patí les xiques i en tornar a les cel·les, les criatures havien desaparegut.
Però este procés de desaparicions de nadons va continuar durant tota la dictadura i es va allargar fins als anys 90 del segle passat. Es tractava d’una trama formada per cures, monges, ginecòlegs, notaris, infermeres, matrones, advocats i encarregats. Era una venda d’éssers humans i els adoptants pagaven quantitats de fins a 200.000 pessetes de l’època, a canvi d’una criatura.
El mapa de les adopcions il·legals travessa tot l’Estat: Bilbao, Madrid, Barcelona, València, Múrcia, Saragossa, Burgos, Tenerife. Hospitals maternals de tot el país van participar en la venda de bebés.
Es van crear associacions i van aconseguir importants avanços com la Federació X-24, que agrupa totes les associacions de l’Estat. El govern canari i altres comunitats autònomes treballen per intentar aprovar una llei que obligue a investigar el robatori de criatures. Però la implicació del govern és nul·la. Les fiscalies i les Audiències Provincials segueixen les instruccions de la Fiscalia General de l’Estat de no atendre els requeriments internacionals de la jutgessa argentina María Servini, en el qual s’inclou el cas dels nadons robats.
Les associacions “Adelante Bebés Robados” i “Todos los Niños Robados Son También Mis Niños” es reuneixen tots els diumenges de cada mes en la Puerta del Sol, per pegar voltes a la plaça, tal com van fer les “Abuelas y Madres de la Plaza de Mayo En Buenos Aires”.
Sol Luque, presidenta de l’associació “Todos los Niños Robados son También Mis Niños” explica que: “La justícia espanyola no vol que siguem una causa conjunta, millor individual, cas per cas… Si el robatori de bebès fóra una causa, s’hauria de considerar un crim de lesa humanitat.”
L’associació ANADIR (Associació Nacional d’Afectats per Adopcions) que va presentar davant la Fiscalia General una denúncia pel robatori de 261 xiquets entre els anys 50 i 90, calcula que des del franquisme es van robar al nostre país unes 300.000 criatures.
