També em sobten les iracundes protestes que Beatriz Gascón (PPPV) i José Antonio (¡!) Zamora (Cs) formulen pel Decret d’Ensenyament, el qual qualifiquen de xantatge. I em sorprén perquè xantatge és un concepte que porten incorporat al sistema cognitiu des de la victòria de Franco.
Post scriptum
El meu vici de llegir no para de crear-me dubtes existencials: em tremolen les meninges davant de segons quines informacions. Resulta que la vicepresidenta del govern de Madrid (d’Espanya, no: observeu la diferència), donya Soraya etc., s’instal·la en un despatx a Barcelona. També hi té dret, no fotem. En un principi, la meua credulitat irremeiable m’indicava que el poder, per fi!, intentava seduir els catalans emprenyats. Però, atònit i estupefacte, comprove que la missió és justament la contrària. És a dir, que la faena de la vice consisteix, en realitat, a convéncer els convençuts que facen el salt a la Generalitat i que s’entenguen, –via directa– amb la paquidèrmica megalòpolis. I és que, hi ha verbs que La Gran Castilla no sabrà conjugar mai.
Comprén ara el lector el meu atordiment metafísic?
