Del terme ‘balcanitzar’, el diccionari diu: “Fragmentar (un territori que ha tingut una etapa d’unitat política o administrativa) en entitats polítiques independents petites i sovint enemistades entre elles”.
La primera reflexió que em ve al cap és que, si ens fixem en la primera part de la definició, Europa ja està sobradament balcanitzada. La majoria dels estats que la componen són ben recents, en termes històrics: vuit tenen menys de 50 anys i 12 en tenen menys de 100. En total, dels 27 estats de la UE, 20 no tenen ni 200 anys d’antiguitat.
I no passa res.
A mi, la part que em preocupa de la balcanització és la segona; la que fa referència a l’enemistat, que és la que pot generar algun mal. Perquè el fet de ser-ne més no és, de cap manera, un element generador de conflicte. O és que per a evitar la conflictivitat en una comunitat de veïns a algú se li acudiria la idea de fusionar llars i fer que més famílies hagueren de compartir el mateix sostre?
No, la diversitat no és font de conflicte. ‘Cadascú a sa casa i Déu a la de tots’ és un vell refrany, d’arrel religiosa, que ho il·lustra perfectament. Fonts de conflicte són la intransigència i l’avarícia, entre d’altres. I la balcanització no deriva del desig de canvi d’algun poble, sinó de la negativa a resoldre els conflictes per mitjans democràtics. Com ara les votacions. Els referèndums, com ha demostrat ara mateix el Regne Unit, són una forma legítima i eficaç de resoldre les divergències.
I qualsevol estat democràtic en pot extraure bones lliçons. Respecte de com gestionar-lo, de com publicitar millor l’alternativa preferida pel govern, o de com gestionar l’endemà de l’escrutini. Òbviament, això no aplica a Espanya (o potser n’hauríem de dir Espanyistan), un estat fonamentalista respecte l’obsessió de la unitat, i profundament al·lèrgic a la democràcia. Cap lliçó a extraure’n per part d’algú que, simplement, nega que les desavinences es puguen resoldre pel procediment de preguntar a la gent què vol fer amb el seu futur, i que prefereix clarament les solucions militars a les pactades.
Això és la balcanització: generar enemistats allà on hi ha divergències. Potser els diccionaris del futur en diran ‘Espanyització’.
