Que ningú es pense que les coses de la política van tan malament. Al revés, en certs aspectes, van molt bé. En la dessacralització del poder −dels poders− hem avançat passes de gegant. Cap rei, cap cardenal, cap militar, cap polític o cap funcionari ens mereix cap respecte superior al que devem a qualsevol humà. Tanmateix, els castells on s’amaguen els poders continuen sent impenetrables. Individu a individu, saps qui és un lladre o un vividor a costa de l’Estat o un ninot… Però l’aparell espoliador de les perifèries peninsulars, situat a Madrid, entre ministeris, mitjans de comunicació o mil i una oficines, encara es manté en una inqüestionabilitat de poder feudal. Només un somni, una auditoria valenta dels poders invisibles madrilenys ens faria avançar més que totes les eleccions.
