Ara que apareix Lerma buscant càrrecs a repartir i ningú vol dir públicament que amb ell començà el desastre del País Valencià. Ara que també apareix Rato, un dels símbols del PP, partit que ens ha arruïnat als valencians, confirmades les seues actuacions delinqüents per guàrdia civil i jutges. Ara, dic, el Consell fa com sempre: abocar diners a la causa d’un aniversari de Miguel Hernández. Res tinc contra el poeta, ni contra Azorín, ni contra Blasco Ibáñez. Però sí que estic en contra del complex, de la subordinació mental dels organismes oficials valencians. El pecat no és dels escriptors valencians, al contrari, el pecat és de la dinamitatzió de la llengua dels valencians per part de Madrid. I l’escassa ajuda, el desilenciament i les funcions ordenadores s’han de decantar cap als més, molt més perjudicats.
