Massa sovint es confon el sentit d’igualtat entre les persones amb la falsedat, segons la qual tots seríem idèntics als altres. Justament és tot el contrari: ningú és igual a l’altre. Per això, la policia ens requereix el dit per a fer-nos el DNI, ja que cap empremta de dit és igual a la d’un altre. Una altra cosa ben diferent és que, quan abandonàrem la idea bestial per la qual el gran es menja el menut, la cultura –amb el cristanisme, primer, i amb els socialismes, després– va propugnar un sentit de solidaritat entre els humans, que ens faria compartir la Terra. Traduït a hui en dia, el fet que tinguérem tots les mateixes o semblants oportunitats per a viure. I, això, no vol dir que el gandul siga considerat igual a l’actiu. Però sí que vol dir que estem encara molt lluny d’aconseguir la igualtat i d’anul·lar el binomi senyor-criat.
