Alberto I ‘El feble’ sotmès, i nosaltres també

Amb mentalitat de súbdit, Albert I “el feble” usa com eina per a governar, un mètode tardo-patriarcal d’arrel vella com el pecat, supeditat a la voluntat d’un ésser superior, qui ens arrossega irremeiablement al dictat i les gràcies d’en Mariano Rajoy, i al seu braç armat, ‘butxaques de ferro’ Montoro, als qui els deguem la meitat del nostre deute. N’hi ha per a dir, apaga i anem-nos-en.

Heus ací algunes coses de sotmetiment i mal govern. Hem sabut recentment d’una nova línia de finançament FLA a cost -O-, per a totes aquelles autonomies, que han incomplit enguany el dèficit pressupostari, -Madrid on contribueixen totes les més grans i millors empreses de l’Estat, entre les quals n’hi ha la Ford, es queixa doncs diu que l’ha acomplit, ja podria!-. La nostra, incomplidora pel mal govern i l’injust finançament, serà ‘beneficiària’. Així que, Alberto I ‘el feble’ infamement, per a justificar allò de patriarcal, ha amollat una frase coherent amb la decisió de Montoro, la qual, dependents com ho som del ‘pare estat’, diu: “l’important és que hi haja sensibilitat per banda del govern, perquè els valencians han sofert molt”, Lògicament en castellà.

El marc de la manifestació, no pot ser més cridaner: una residència de la tercera edat de Castelló de la Plana, davant persones de vora cent anys i de benvolents mongetes, qui l’ovacionen dempeus, i les que no poden, assegudes amb cadira de rodes.

Alberto I ‘El feble’ sap ben bé on anar, es a dir, a llocs on la majoria no s’assabenta de la pel·lícula per desgràcia. Un exemple dolorós, aquell que, la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat Valenciana, quasi a la vegada que el ‘feble’ era de visita a la residència, ha començat a demanar-los el número de compte bancari, per a cobrar-los des de l’any vinent, quinze milions d’euros, recaptant-los-els directament, en concepte d’una tassa inventada de prestació de servei, motivada perquè el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, ha tombat el copagament usat fins ara per injust.

Proba l’esmentat, la disfunció entre la frase metafísica, per esotèrica del ‘feble’, que allò que importa és la ‘sensibilitat del govern central’, i la realitat, doncs alhora mostren la major de les insensibilitats, escurant-los els butxaques i acarnissant-se amb ells, els més necessitats, qui a més a més, al mateix temps l’aplaudeixen. Sens dubte, acte surrealista on els hi hagen, o més bé altra cosa pitjor. Així és com les gasten.

Altra proba de l’estil, és aquella per la qual contràriament al que va dir ‘el feble’ al juliol de 2012, a ran que ‘papà estat’ va finançar els famosos 1.700 milions d’euros, que hi havien amagats en factures als caixons, per despeses en sanitat i educació”, culpant Zapatero, i prometent que no hi haurien factures d’eixe caire i en eixes circumstàncies mai més. Ara, en una demostració de la mentida, el Síndic de Comptes Rafael Vicent Queralt, fent-los la cara roja com una tomata, retrau que el Govern Valencià ha deixat sense comptabilitzar factures als caixons, torna-li la trompa al xic, per un munt de 1.100 milions d’euros de despeses sanitàries de 2013. Tot i que reconeix el Síndic, l’esforç del Consell per no deixar-les, atribuint-ho a un mal finançament. Però ja sabem, d’on no n’hi ha, no s’hi pot traure doncs no reivindiquen la mancança. Davant la malifeta ens caldria preguntar-nos, quina diferència hi ha entre ‘el Feble’ de Fabra i ‘el rectoret’ Camps, al meu parer ninguna, un és un metafísic i l’altre ho és, però o sembla menys, així com també mals administradors, que ausades que ho són tots dos a cabassos.

Ha de dir-se de les factures esmentades, que d’un fil del cabdell s’ha aplegat a la molla, doncs el Síndic en auditar els comptes, ha destapat també un dèficit ocult de l’Hospital General de 17 milions d’euros, a més d’un romanent negatiu de tresoreria de 7,5 milions, pertanyent a l’any 2013, en lloc d’un superàvit de 2,5 milions que declaraven, alertant al mateix temps, que d’eixa actuació hi pot haver una fallida. Cal dir també, que el gerent d’aleshores, ara dimitit, fou Sergio Blasco, nebot carnal de ‘l’estimat per admirat administrador’ Rafael Blasco, exconseller.

El Síndic n’ha descobert a més, una altra ben grossa, aquella que diu que el Consell no recull als pressupostos d’enguany, 1.348 milions d’euros de compromisos pressupostaris, als quals futurs governs de la Generalitat, hauran de fer front en anys vinents. Coherents en la manera transparent de fer, açò també s’ho callaven.

El Síndic de greuges manifesta també, que la Sindicatura venia alertant des de 2007 les deficiències en la gestió del gran premi F-1. Valmor, gestora de l’esdeveniment, com sabem, la va comprar la Generalitat per un euro, en fallida, essent recentment encausat l’expresident megalòman, Francisco Camps, a més de Lola Johnson, exconsellera.

Davant tot açò i altres moltes coses més, hom es pot preguntar, de quin crèdit hi disposa el Consell, ja no tan sols el del seu propi partit, d’on rep solament calbots, sinó del de la ciutadania. Hom també pot preguntar-se per què no hi ha una llei per la qual el Síndic de Comptes pogués acudir directament a la Justícia, per tal de denunciar irregularitats, hom estaria disposat a signar on fora, perquè així fos.

Contat i debatut, pretenen ara eixir al carrer per tal d’explicar les seues bones gestions, aquelles les quals diuen, que Espanya va bé i nosaltres també, fills amantíssims i devotíssims, perquè les glories i molles van per a d’aquella, i conseqüentment els ossos per a nosaltres.

Consultada la meu gata em diu, que això de les explicacions no s’ho creurà ningú, ni el cadell més xicotet de la gatada. Així que amics i amigues, per la meua banda dir, que a mi no cal que m’ho expliquen.

Albal, l’Horta Sud – País Valencià