Alberto I el Feble, secessionista

Un amic carreter, d’eixos que han omplert al llarg i ample el nostre País, treballant de sol a sol, estalviant de tot menys d’ells, aquells que amb una asseguda al dia, es menjaven l’esmorzar, el dinar i el sopar, a qui el Nostre Senyor se’l va endur fa anys, un d’eixos que hom de tant en tant recorda per una o més coses; al preguntar-li què li semblava un haca determinada, en veure-la José Vila, o més cultament com deia l’Estellés de Burjassot, “Pepico melona”, responia amb elementalitat i cautela, fidel a l’antiga saviesa popular que el caracteritzava: “les haques es proven en les barres”.

N’Alberto Fabra, alt, ben vestit i pentinat, aterrà al Cap i Casal procedent de Castelló de La Plana, nomenat a dit per En Mariano Rajoy, per a succeir a Francisco Camps el Rectoret com a president de la Generalitat Valenciana. Era i és Fabra, a primera vista, tan sols una aparença, una pretensió, un projecte de president. El van posar a les barres, i ha resultat un fiasco, patètic per fluix, perquè a cada arrancada, ha hagut d’aturar-se exhaurit, per tal de refer l’alè.

Vet aquí la fluixesa, al ser incapaç de redreçar com cal aquesta espifiada i esmorteïda autonomia, deixada d’aquestes maneres pel PPCV , gavines llogarenques des de fa un grapat d’anys. Estat el qual, ha donat pas perquè ens facen menys cas que al xiulet del sereno, a més sense remei, perquè remei no en té per a redreçar-la, ja que l’Estat, em sembla, ens la té jurada, assignant inversions minses per davall de la mitjana fent així una gran burla de nosaltres. Als Pressupostos Generals de l’Estat per a 2015 rebrem 428 milions menys que eixa mitjana. Dels mil milions que deia Fabra que feien falta per a pal·liar la manca d’inversions, a l’espera de la reforma del finançament autonòmic promesa per Rajoy, res de res.

Així les coses, a què és dedica N’Alberto I el Feble?. Aliè als problemes reals del nostre país, sense dur endavant l’esmena a l’Estatut, que blinda les inversions, el qual hi roman dormint el son dels justs, als calaixos del president de les Corts estatals, espera que escampe l’oratge i veure si cau alguna molla de pa.

Afí com sóc a les dites i refranys populars, en dic un altre per a evidenciar a què és dedica n’Alberto , “governador de nacions i a ta casa no hi ha govern”, doncs a un acte organitzat pel diari Levante EMV ha manifestat “No es el momento por tanto de derivas secesionistas” per tal de consolidar la recuperació econòmica, aferma. N’ Alberto I el Feble, disposa de tan poca capacitat política, que en la frase reconeix, i deixa “oberta”, la possibilitat de parlar d’independència, tot i que no ho és el moment, diu ho pot ser, mentida per descomptat, ell què sap d’això i quin poder té, a més evidentment no s’ho creu. Una altra, allò de la recuperació econòmica, que el seu mentor Rajoy, no hi fa molt, ho qualificava com “consolidar raíces”, per a no dir “brotes verdes”, frase socialista vilipendiada. Recuperació econòmica, que no ningú com no fos un financer o de classe alta la veu, a més a més a setembre hi ha 19.720 més d’aturats a l’Estat i 2.129 a aquesta soferta i fallida autonomia. A qui volen enganyar?

Parlant de secessió, heus ací que se m’ocorren alguns motius dels molts que hi ha, pels quals N’Alberto I el Feble, i la seua colla, contribueixen en bona mesura a ella i, a més no ens tinguen en compte, doncs fan senyera, mostrant-la per tot l’arreu, de la corrupció arrelada a l’administració autonòmica, ja fos per casos provats, com flagrants que han anat desvelant-se i són en mans de la Justícia, així com el balafiament dut a terme que ens ha portat a la fallida, deixant-nos els mercats financers tancats, obligats irremeiablement que Castella es faça càrrec de les nostres finances, remetent-nos diners amb comptagotes, amb inversions minses, tot perquè no es refien.

N’Alberto I el Feble, contribueix a la secessió i ens tracten a cops d’escombra, quan la Unitat d’Auxili Judicial de la Intervenció General de L’Estat, detecta que cinquanta-quatre contractes signats pel Consell amb Gürtel, incompliren la llei, en no convocar concurs, fraccionant els contractes, emetent conceptes genèrics, sistema amb el qual Gürtel, va facturar a l’Agència Valenciana de Turisme, 5,3 milions d’euros que es diuen prompte.

Contribueixen també a la secessió, deixant-nos de compte, perquè la Generalitat hi va pagar a través de Vaersa 63.9OO euros per un vídeo promocional a Gürtel que mai va fer.