Un grup amb aspiracions d’anonimat però, segons els afectats, d’autoria previsible, empapera la ciutat amb cartells que suggereixen desacord amb el nou govern d’esquerres mitjançant l’humor intel·ligent i la ironia més subtil.
L’himne d’Alacant descriu amb poesia emotiva els paisatges de la ciutat i les dones que per ells passegen per formar una imatge d’allò més atractiva. Els versos acaben amb una conclusió romàntica, inspirada en la identificació d’un poble alegre, pròsper, optimista: i des del matxo del castell mires i dius: ‘que encant!’. No és este ja el poble vell, és altre Alacant. Visca Alacant!. Ara, uns veïns de la ciutat han aconseguit homenatjar aquesta última estrofa del seu himne nadiu a l’hora de mostrar el seu descontent amb el nou govern de l’Ajuntament, format pel PSPV, Guanyem i Compromís.

I és que, quan els índexs d’abandonament escolar evidencien cert retard cultural en els entorns urbans de la mediterrània, de vegades sorgeixen moviments culturals que contraresten aquest fenomen indesitjable. Els anònims han carregat contra el nou govern amb ironia i missatges que desarmen per complet qualsevol argument que pretenga defensar la gestió de la nova corporació.

La més perjudicada, sens dubte, la formació Guanyem. El seu cap de llista, Miguel Ángel Pavón, actual regidor d’Urbanisme, apareix en tres dels quatre cartells que els erudits s’han encarregat de repartir per les parets de la ciutat. En un d’ells, acompanyat per l’alcalde, Gabriel Echávarri, del PSPV; i també pel cap de llista de Compromís, Natxo Bellido, actual portaveu del govern local. Tots tres, amb indumentària de cuiners, semblen adulterar el rendiment del poder municipal des dels fogons. Dues paraules retolen la tràgica escena en la qual els malvats s’aprofiten dels recursos del poble oprimit: “Que desastre…”.

Aquest és, però, el menys mordaç de tots. Perquè davall trobem un exemple perfecte de domini del disseny, art aprofitat per desprestigiar una gestió política mitjançant elements visuals perfectament controlats i aplicats. Un paquet de tabac llueix amb el logotip de Guanyem. A l’esquerra, la figura de Pavón i sota aquesta imatge sentenciosa, un altre títol alerta amb objectivitat: “Soy el cáncer del pueblo, votadme!!”.

Tot i així, la joia de la corona es mostra en l’última de les imatges repartides, en la qual s’observa el regidor amb certs aires de perversió, lligant o volent seduir una persona del mateix sexe amb una postura que no deixa espai per a cap dubte. Així ho adverteix el cartell, que sota aquesta imatge, cita: “Casado desviado???”. I és que Pavón, tot i estar casat i ser pare, sembla tenir el mal gust d’anar per la vida exercint una tendència sexual ambigua. I així ho denuncia el cartell. Els seus dissenyadors mostren ser, sense cap mena de dubte, gent avançada al seu temps.

Tots aquests pòsters descrits van introduïts pel quart, que l’hem deixat per al final. En ell, es mostra una imatge de l’exalcaldessa, Sonia Castedo, amb un títol que assegura “Te echamos de menos!! !! [sic]” i uns ninots que li confessen, sospirant, un desig: “Ojalá vuelvas”. Castedo, pluriimputada encara rep mostres de suport de gent anònima que per difondre discrepàncies amb els edils del nou equip de govern recorren a les tendències sexuals.

La gestió de Pavón ha estat fortament criticada per diversos representants del sector de l’hostaleria alacantina que, segons ells, s’han vist afectats negativament per les polítiques del regidor d’Urbanisme, que tendien a reduir l’espai exterior de les terrasses d’alguns pubs cèntrics per agilitzar el passeig dels vianants al centre de la ciutat. Alguns dels valents que recolzen la gestió política del regidor desviat intueixen que l’obra artística intel·lectual pot ser responsabilitat dels afectats, tot i que no poden assegurar res. N’hi ha, però, uns altres sospitosos, que ja van defensar la gestió de Castedo amb un vídeo viral en el qual també apareixia l’exalcaldessa, emparada per seguidors amb aspiracions acadèmiques, que tiraven del recurs literari de la metàfora per protegir la decoració del carrer Sant Francesc d’Alacant, adornat amb bolets. La cançó que impulsava el missatge ho deixava ben clar i clamava contra els nous regidors: “ay, que manía con tocarnos la seta”, es pot escoltar mentre la vocalista s’agarra amb ràbia el seu òrgan fèrtil.

>
Casualment, al mateix temps que Alacant despertava amb els cartells esmentats, el monòlit dedicat a Miquel Grau a la Plaça dels Estels, on va ser assassinat durant la Transició mentre penjava cartells que alenaven a la participació en la manifestació del 9 d’Octubre de l’any 1977, quan el País Valencià sospirava per l’estatut d’autonomia, ha aparegut signat també per l’obra d’uns altres intel·lectuals que s’identificaven amb la signatura d’un partit històric: Falange. El monument a Miquel Grau no ha estat l’únic afectat: el centre d’Alacant s’ha vist tacat d’adhesius d’aquest partit.
La relació entre els autors d’aquestes accions de distinta finalitat i alhora coetànies en el temps ha de ser, per necessitat, inexistent. Si bé, hem de creure en la casualitat que els déus han il·luminat al mateix temps distints filòsofs locals que fins ara no sabem ben bé qui són. La seua modèstia evita la identificació per així no patir l’enveja que hauríem de sentir per senyors de tal nivell intel·lectual. Només les parets d’alguna institució d’alt rang acadèmic, d’alguna diòcesi medieval o d’algun club selecte de pensadors en són testimoni d’aquests moviments culturalment privilegiats. Les parets, però, continuen sense parlar hui per hui. I els nous talents erudits continuaran amagats sota les elits del saber, inaccessibles per als desviats i per a tota l’esquerra en general.

Comparteix

Icona de pantalla completa