Al senyor Castellano, com el qualifiquem?

Fa un parell de mesos, el qui subscriu des d’aquest lloc privilegiat , li va adreçar dos articles al senyor Serafin Castellano. Quedi clar que no ni li dispensi cap tírria personal, sols política, doncs una de les meues aspiracions quan siga major, és ser Conseller de Governació, per a dir-los als delegats del govern central defenent l’Estatut, que a aquesta autonomia hi ha una llengua pròpia i evitar episodis com “a mí hábleme en cristiano” i així anar-me’n satisfet a l’altre món i, com que no per el partit de les gavines i els gavinots, potser n’inscrigui un al registre.

En un d’ells “Carta per al senyor Castellano” li suggeria que presentés la dimissió per haver anat de cacera en contractistes dels departaments d’on ha estat responsable; recordant-li que, pel mateix motiu tant ell com el seu partit demanaren la dimissió de Mariano Fernàndez Bermejo, llavors Ministre de Justícia del Govern Zapatero, així com els trets que hi feren per abatre al Jutge Garzón, tots dos caçadors com ell, això com a motius principals.

Però, clar, quin cas m’hauria de fer a mi? si ell a més a més de ser-hi un incombustible, és el paladí de les nostres senyes d’identitat? i a més a més el president Fabra l’ampra com a mà dreta perquè d’esquerra no hi disposa per eixir en bé d’on són.

Als pocs dies li’n vaig adreçar altre “El valencià, l’Estatut i el senyor Castellano” en el qual tímidament qualificava les seues actuacions respecte de les senyes d’identitat i, la defensa encesa que hi fa de la nostra llengua, amb motiu de l’episodi del secretari d’un jutjat de Vinaròs en referència a que hi demanà traduccions del català al valencià i el senyor Castellano adreçà a l’advocat de la causa, a l’Estatut d’Autonomia així com als periodistes que aleshores li preguntaren, com si català i valencià foren de galàxies diferents. Tot sense mirar que diu l’AVL i els entesos en la matèria. He de dir també que del senyor Castellano no sabem si quan parla ho fa com a Conseller o com a Secretari General PPCV, la qual cosa explicaria en part el per què és un incombustible.

En aquest article feia un reguitzell de les conductes impúdiques i desvergonyides del senyor Castellano en defensa de la llengua pròpia i de l’Estatut. Vaig fer un comentari P.S. en què deia que en conducta “impúdica i desvergonyida”, potser m’haguera quedat curt. Un comentarista de l’article en feu un reguitzell complementari i menys eufemístic, al qual per altra banda tenia tot el dret del món.

Però heus ací que el comentarista, em va fer reflexionar de sobre els qualificatius complementaris i, com que assistisc a classes de valencià a l’escola d’adults del meu poble, per a saber més de l’idioma de ma mare, -molt d’ull doncs el coents també volen posar-li la tisora per tal de buidar-les i donar el servei als seus amics-, em vaig posar a la recerca d’adjectius al diccionari de sinònims i antònims, tot perquè el mestre Josep Pla, deia que el més difícil per algú que vol escriure és el encertar amb el qualificatiu precís i, he de dir que en els meus modestos enteniments no l’hi he trobat; per això he decidit demanar-li ajut a la meu mestra de valencià doncs no volguera tirar mà de qualificatius semblants als del comentarista.

Tot açò ve a compte perquè el senyor Castellano, arran les preguntes que aquests dies li han fet respecte les contractacions dutes a terme als departaments on romandrà i a estat responsable, sota sospita de què presumptament han estat fraccionats, així com per les caceres i, els ha dit que en la seua vida privada ell és l’amo, l’oposició li ha retrucat en allò que, la muller del cèsar a demés de ser hi honrada ho ha de demostrar, però sóc ben segur, que com que ell no és caçadora sinó caçador, s’ho haurà passat pel folre o per altre lloc, tot emparant-se amb allò que tot és legal, sense tenir en compte que en una democràcia el millor tret a més de legal, és la transparència.

Així que acabat d’escriure aquest article, me’n vaig al diccionari altra vegada i, si de cas a la mestra dimarts vinent, doncs m’agradaria trobar el qualificatiu adequat com diu Pla i no posar-li l’indefinit inefable, que com sabem vol dir entre altres coses, un insuls inexpressable.