La setmana passada va entrar en vigor la polèmica Llei de Senyes d’Identitat del PP valencià, una volta va ser publicada al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Com tots sabem, la llei contempla la creació d’una mena de mecanisme de control, eufemísticament anomenat “Observatori”, que controlarà que no es destine cap subvenció a associacions, entitats o actes contraris a les senyes d’identitat definides.
Les entitats que formen aquest nou tribunal, aquesta diguem-ne nova inquisició PPopular, són obertament contraries als dictàmens de ciència, a la raó, a la intel·ligència i a la romanística internacional. El seu propòsit no és un altre més que fer patir el foc purificador anticatalanista a tots aquells que no combreguen amb els manaments d’aquestes noves taules de la llei d’un Moisés esdevingut defensor de la puresa i de les essències del poble valencià, tal com la llei les interpreta. El menyspreu, la marginació i la manca de subvencions oficials seran el merescut càstig que rebran els infidels a la nova doctrina valencianera feta llei.
Però la ignorància dels valedors i dels aprovadors d’aquest esperpent és tan gran que probablement no s’han adonat (o potser sí!) que amb aquesta llei l’únic que estan fent és condemnar al foc purificador ni més ni menys que algunes de les institucions i personatges històrics valencians que han format part indissoluble de la pròpia història i cultura del nostre poble, i que sense ells la identitat valenciana que aquesta llei presumiblement vol defensar no seria ni reconeixible.
Es a dir, si aquesta llei haguera estat aprovada segles enrere, molts dels símbols i dels personatges que han configurat decisivament la nostra identitat col·lectiva com a poble haurien estat sancionats, proscrits, perseguits o condemnats per heretges per anar en contra d’aquesta ortodòxia oficial identitària.
Heus ací a continuació tan sols alguns exemples del què estic parlant:
–L’Àngel Custodi del Regne de València, proclamat pels Jurats de València protector de la ciutat i del Regne, va ser retratat pel pintor Sarinyena en la capella del Palau de la Generalitat amb la senyera reial de les quatre barres. L’Àngel Custodi hauria esdevingut traïdor amb la llei de senyes d’indentitat, per fer apologia del catalanisme en no portar la corresponent franja blava coronada en la seua senyera.
–Vicent Ximeno y Sorlí, nascut a València el 1691, eclesiàstic, doctor en Teologia i membre de la Acadèmia Valenciana fundada en 1742, considerat com un dels més grans bibliògrafs de les lletres valencianes, també hauria seiut condemnat i assenyalat con a traïdor catalanista per dir en la seua obra més important “Escritores del Reyno de Valencia chronologicamente ordenados desde el año MCCXXXVIII de la Christiana Conquista hasta el de MDCCXLVIII” que “…no era temeridad que algunos escritores hubieran llamado catalanes a los valencianos y mallorquines, pues de ellos tienen el origen y la lengua.”
–Gregori Maians i Siscar, erudit i lingüista valencià nascut a Oliva, reconegut com un dels intel·lectuals més prestigiosos dels seu temps, va dir en la seua carta al bisbe Ascensi Sales que “Los libros que V. S. me envió llegaron a mis manos bien acondicionados. El Gazofilazio es muy de mi gusto, no tanto por su abundancia […] como por la lengua catalana que estimo como propia”. Ell també hauria estat assenyalat con a catalanista i contrari a la llei.
–Josep Climent i Avinent, nascut a Castelló de la Plana en 1706, conegut com “el Bisbe Climent”. Llicenciat en Filosofia i doctor en Teologia, va ser Bisbe de la ciutat de Barcelona. En el seu discurs dentronització a la diòcesi de Barcelona, va dir que “Si bien se mira, Valencia puede llamarse con propiedad una colonia de Cataluña. Casi todos los valencianos somos catalanes en el origen y con corta diferencia son una misma la lengua de los naturales de ambas provincias. Bajo cuyo concepto debéis reconocerme como paisano vuestro…“. L’Observatori hauria condemnat el nostre bisbe al foc purificador anticalanista pel seu discurs.
-El nostre gran poeta i fundador de la Renaixença Valenciana, Teodor Llorente, en dirigir-se al escriptor català Victor Balaguer va dir que “….habría grandes dificultades para cambiar el nombre á nuestra lengua. Consta ésta de tres ramas, cada una de las cuales tiene su nombre especial, lengua catalana, lengua valenciana y lengua mallorquina ¿Cómo llamaremos al conjunto, á la matriz?….”. En el seu escrit «El movimiento literario en Valencia en 1888» va dir que “…en Cataluña, Valencia y Mallorca, no ha de haber más que una lengua literaria, a cuya unidad no afecten las variantes de sus vulgares dialectos….”. També en la seua carta a Eduard López-Chavarri, Epistolari Llorente, III, va dir: “Yo he sido siempre contrario a los que han querido hacer del valenciano un coto redondo, bien cerrado, exagerando las diferencias que hoy separan nuestra lengua de la catalana. Literariamente no había más que un idioma en Cataluña, Valencia y Mallorca, y debemos tender a restablecer esa unidad.”. Teodor Llorente i la nostra Renaixença haurien estat condemnades per la llei per no reconèixer la “singularitat” de la llengua valenciana que apareix a la llei de Senyes.
Pretenent defensar una suposada identitat valenciana, aquesta nova llei l’únic que fa és condemnar i deixar-ne fora, no solament a la ciència, a la raó i a les institucions que les emparen, sinó també a bona part dels personatges i símbols històrics més importants que han configurat precisament l’identitat dels nostre poble que la llei diu que vol protegir.
Tot un autèntic despropòsit i un insult a la intel·ligència més de tota aquesta colla de bàrbars ignorants i antivalencians que encara dirigeixen la nostra més important i representativa institució política valenciana, la Generalitat. Esperem i desitgem que per ben poc de temps.
