Hi ha una interpretació de l’esdevenir històric que sosté que els canvis importants es produeixen de forma desigual, de manera que pot haver-hi un procés llarg i que en moment d’inflexió el ritme s’accelera i els fets van ràpids. Potser una anàlisi freda i científica ho deixarà clar. A poc a poc, però, el valencianisme i també els altres components de Compromís han evolucionat, aprenent dels encerts i tanmateix de les errades, tan les pròpies com aquelles d’altres moments precedents, com serien si voleu l’experiència del trenta-sis, o les del Partit Socialista Valencià o Unitat del Poble Valencià. Per altra banda, Iniciativa, partit amb menys història que el BLOC, acumula el seu pas per Esquerra Unida.
Òbviament, hi ha elements de la situació que han anat modificant el marc, les condicions que en altre temps denominàvem”objectives i subjectives”, podem, doncs, interrogar-nos: hi ha canvis qualitatius en aquestos temps d’indignació i crítica?, i fins a quin punt el resultat de les urnes expressa un sentiment arrelat? Al meu entendre caldria donar-li voltes a aquesta mena de qüestions, especialment les forces polítiques en presència estarien obligades a fer la corresponent anàlisi i no deixar-se emportar per l’entusiasme o l’eufòria, sentiments aquestos darrers que sens dubte resulten explicables o inevitables. En eixa darrera tasca, de debat, de reflexió , les opcions polítiques per coherència han d’obrir-se a la ciutadania, a la gent propera, i a la gent que pot aportar quelcom, de segur que pot haver-hi complicitats.
No voldria acabar aquesta mena de consideracions sense fer algun comentari sobre el cas d’EUPV, opció que de nou ha quedat fora, tant a causa de la perversitat del sistema electoral, com igualment per altres decisions que haurien de generar una reflexió crítica. Cal considerar que estem parlant d’una part de l’esquerra combativa i que aporta o representa una tradició i aporta ideals igualitaris. No és moment de buscar culpables, tot i que hi ha responsabilitats, cal corregir en prou aspectes no sols en els personals, sinó el més de fons. És veritat que una part del problema dirimir internament, però, tal com he assenyalat abans pense que cal treure la discussió fora.
No ignore que altres qüestions estaran damunt la taula, aquelles directament relacionades amb la governabilitat de l’estat: els pactes possibles i desitjables i tot el conjunt d’elements que van lligats a l’actuació parlamentària i les reformes pendents. Ho deixe per a un altre moment o per a una altra gent.
