L’acte ha fet justícia, manca, però, prou encara per fer, com és la reparació dels danys de tot tipus, i, com va assenyalar el jutge cullerenc Ximo Bosh, cal exigir davant dels tribunals la restitució de la memòria, com un jutjat de Barcelona està intentant fer portant al tribunals els responsables. El cas és que mentre seguia l’acte – per cert que ens va emocionar a través de la paraula, música i poesia- va haver-hi un moment en el qual vaig tornar a la infantesa, quan tenia set o vuit anys essent escolar del Col·legi San Antonio Maria Claret ens portaren, juntament amb la gran majoria de xiquets del poble, al mateix lloc, a l’esplanada que existeix davant l’estació, de forma que quasi al mateix lloc estiguérem per obligació esperant un ministre de Franco que venia a inaugurar unes obres. Era la típica imatge del NO-DO: xiquets rebent els franquistes, amb banderes , l’himne, i els uniformes falangistes… Tot al mateix espai on anys abans les bombes havien assassinat molta gent.
La història,doncs, ha fet que Xàtiva siga una ciutat emblemàtica, on en distintes fites es posen de relleu esdeveniments que mostren tot allò que cal superar sobre la base de no oblidar, de recordar. El retrat de Felip V penjat cara avall evidencia la repressió, la destrucció, l’estació de trens de nou torna a incidir al mateix missatge, així que maulets i republicans som part dels ideals de llibertat. Les quatre barres, la tricolor, la normalitat democràtica que encetaria aquella República nascuda un 14 d’abril, són més que símbols exempts. La coherència, però, apel·laria a veure com la llibertat té moltes vessants, incloent-hi les nacionals o dels pobles.
