Un amic m’adverteix que parlar de revolució té el perill que dimonitzen el concepte i qui l’usa. La hipocresia i la demagògia coneixen bé aquests jocs. Però del que es tracta és de crear un canvi substancial. No és prou substituir uns polítics per uns altres: el cinisme i les pràctiques mafioses han descendit a fondàries extremes. I concretament i de remat la societat valenciana ha perdut tota cohesió. A pesar d’això, comencem a descobrir persones escampades per sectors, grups, pobles de tota mena, que tenen una preparació i un interès per un país civilitzat, lluny de la russificació i la ritació. Només cal un moviment ampli i no sectari, que unifique les energies transformadores. I que expandisca la formació ciutadana a través dels mitjans de comunicació, ja no tots en mans del cerrilisme. A què esperem?
