El somni valencià és més autòcton, més particular i m’atreviria a dir que en alguns casos poc ha d’envejar l’americà. Per exemple, els personatges no necessàriament han de ser ficció, es pot ser fallera major de València i tot seguit presentar un telediari. O ser bellea del foc d’Alacant i iniciar l’ascens pels diferents càrrecs públics en el govern del Partit Popular. I millor encara si, a més, es tenen bones relacions amb alguna de les famílies dels amiguets de l’ànima.
En el sumari de la Gürtel va eixir a relluir com Díaz Alperi, alcalde d’Alacant en aquell moment, li havia regalat un luxós rellotge al seu secretari general, Ricardo Costa. Ara, a penes fa uns dies, la Fiscalia Anticorrupció ha demanat per a ell -per a Costa- una pena de vora huit anys de presó per finançament il·legal en les eleccions de 2007 i 2008.
Però la cosa no acabava en el rellotge, perquè la parella sentimental de Ricardo, que havia sigut bellea del foc, en volia més, molt més que un rellotge que no fera tic-tac. Prova d’això, en el juliol de 2011, els diaris publicaven que el Consell que presidia Francisco Camps estava buscant acomodament dins de l’organigrama de la Generalitat a l’exregidora de l’Ajuntament d’Alacant i Bellea del Foc, la senyoreta Laura Chorro.
Va ser al desembre de 2012, quan de la mà de la consellera Asunción Sánchez Zaplana, l’esmentada bellea avançava posicions i se situava al capdavant de la Direcció General de la Família i la Dona. I mentre ella prosperava els drets de les dones retrocedien.
Durant aquest període de temps, Laura Chorro ha desmantellat la Comissió de Polítiques d’Igualtat de les Corts Valencianes, també els pisos tutelats per a víctimes de violència de gènere, i ha traslladat el seu “palau de bellea” a una torre de cristall a l’antiga presó. Ha deixat en l’oblit l’emblemàtic edifici del carrer de Nàquera de la ciutat de València on es van gestar les primeres reunions i accions feministes.
En la seua diligència, la bellea ha destacat en la insistència per desallotjar del pis del carrer de Martínez Cubells -de la ciutat de València- les associacions de dones. Primer va llevar el dispensador d’aigua mineral (massa luxe), després va prescindir del servei de neteja, va retornar les claus del pis a l’arrendatari estant les associacions dins l’immoble, i vulnerant d’aquesta forma la confidencialitat de les dades personals de les usuàries que allí acudeixen. A més, com a responsable de la Direcció General de Família i Dona, va deixar de pagar la llum i l’aigua, és més, va retornar un rebut que ja havia pagat. Però com que les associacions van començar a abonar l’electricitat, directament va anar ella i va manar llevar el comptador.
Qui li havia de dir a aquesta senyoreta que ser bellea del somni valencià li aportaria tant de poder i ara tants problemes. Cada pas endavant de la bellea es tradueix en un pas enrere en polítiques socials i d’igualtat del Govern de la Generalitat.
En els cas de les associacions de Martínez Cubells, a la bellea li han buscat les puces. Tinguen o no comptador d’aigua o llum, d’allà no les mouen. S’atrevirà Fabra a anar al pis de Martínez Cubells? “Hola, soy Alberto y venía a pedir tu voto”.
