54. El vol de tornada sobre una ‘Vanessa’ retrobada

^{VANESSA ATALANTA, WILLIAM HOLMAN HUNT, PRERAFAELITES, L’OVELLA PERDUDA}

IN ILLO TEMPORE…

Fa uns mesos i al llarg d’uns quants articles vam tindre ocasió d’admirar un dels quadres que Brueghel i Rubens havien dedicat al mite de Pan i Syrinx.

En una de les anàlisis dedicades a les plantes que s’hi trobaven vam advertir l’absència d’una determinada papallona associada a una d’aquelles i vam emprendre un viatge virtual per tal de trobar-la.

^{FIGURA 1
Pan i Syrinx (1619), de Brueghel i Rubens. Staatliche Museen, Kassel}

Tot just darrere la pota dreta de Pan figurava la margarida de marjal, Aster tripholium, la qual cosa indicava que el quadre havia estat pintat de juliol a octubre, i comentàvem: “… a causa de la floració tan tardana, la margarida de marjal serveix per a nodrir amb el combustible del seu nèctar les dues papallones de vol més potent, les Vanessa, que en arribar la tardor iniciaran la gran migració que les durà a recórrer milers de quilòmetres des de les terres boreals fins a unes altres situades més al sud.”

^{FIGURA 2
Pan i Syrinx (1619), de Brueghel i Rubens; detall.}

De fet, al nord d’Europa les Vanessa són de les darreres papallones a desaparèixer abans de l’hivern.

També anotàvem: “Perquè els organismes estan associats entre ells i, en alguns casos, eixa relació és tan íntima que la visió d’un element ens fa preguntar-nos on està l’altre.”

L’absència de les Vanessa al quadre on estava la seua planta nutrícia ens va fer iniciar una petita recerca pel món de les papallones que durant uns articles ens ha dut per diversos racons de la nostre cultura, des de la literatura a l’entomologia, des de l’etimologia a la bioquímica, amb un intent de lligar “lletres” i “ciències” (l’objectiu declarat d’aquesta secció d’articles); i també natura i divulgació.

Però, i la papallona que buscàvem?

Doncs n’hi ha més de les que ens pensàvem a les natures mortes i ha sigut objecte d’atenció preferent per alguns poetes i novel·listes, així com acompanyant simbòlic a quadres de temàtica tètrica…

I també sembla que n’hem trobat alguna a la natura pintada.

Escapada –per dir-ho així– de les maresmes representades al quadre de Brueghel i Rubens, dels Països Baixos, als penya-segats anglesos que miren el continent.

UNA PASSEJADA PER LONDRES
Fa un any i escaig que sovintege les visites a Londres.

Hi hem tingut un nét.

Si l’oratge és apropiat el passegem pels jardins, tan abundants a la ciutat. I, si no ho és, anem sovint als museus, també molt nombrosos i interessants, com ara la Tate Britain. Una pinacoteca que paga la pena visitar.

En ella es troba una de les millors col·leccions de pintures prerafaelites, un moviment artístic al qual tinc especial admiració pel que fa a la mimesi o imitació detallista de la natura.

I, en admirar un dels quadres que s’hi exposen, Strayed Sheep (“ovella perduda”; 1852) [1]... ¡allí estava!

^{FIGURA 3
Strayed Sheep (1852), de William Holman Hunt. Tate Britain. London}

Sí, em referisc a l’atalanta o papallona almirall Vanessa atalanta, la red admiral, com li diuen els anglesos.

^{FIGURA 4
Strayed Sheep (1852); detall, amb Vanessa atalanta.}

Una papallona, palometa o voliana que és relativament gran (5-9 cm) i llèpola del nèctar de diferents “cards”, com ara Cirsium i Centaurea i també el de Buddleja davidii, Centranthus ruber, Sedum spectabile, Hedera helix, Knautia arvensis i Aster novi-belgii.

^{FIGURA 5
Vanessa ata·lanta}

Les erugues mengen sobretot fulles d’ortiga (Urtica sp.), a les quals lliguen amb fil de seda per a formar una mena de càpsula protectora fins acabar l’àpat. I, en la fase adulta, a més de libar nèctar també es delecten llepant el suc de fruita madura, com ara pomes, prunes, peres, móres d’albarzers (Rubus sp.), etc.

Doncs bé, al quadre també s’hi trobava un albarzer, responsable dels patiments de l’ovella la llana de la qual havia quedat enganxada en les tiges eriçades d’espines d’aquest arbust lianoide.

^{FIGURA 6
Strayed Sheep (1852); detall, amb albarzer i Vanessa atalanta.}

Una Vanessa a lloms de la qual retornarem a l’origen del viatge.