LEPIDÒPTERS
Una vegada decidits els noms d’insecte, el d’entomologia i el sufix per classificar els diferents grups en funció de les ales (-pter), ¿com anomenar el subgrup d’insectes que coneixem com “papallones”?
I he posat entre cometes “papallones” perquè el nom té molta més història de la que ens pensem; una història que tractarem en un proper capítol.
Però no avancem ara més del que convé.
Per englobar les “papallones” Linné podria haver utilitzat l’ètim grec καλλoς, callós, equivalent a “bell” i formar un grup taxonòmic que vinguera a dir “les de les ales belles”, Cal·liptera o Cal·loptera. Però no ho va fer.
I la raó és que davant la idea amplament compartida que totes les “papallones” són insectes vistosos, de colors vius i brillants i fàcilment identificables, la majoria no són així. I no tan sols això, sinó que la major part de les “papallones” són poc conegudes a causa dels hàbits crepusculars o nocturns.
Així les coses, una opció nominal al·lusiva a la bellesa de les ales hauria distorsionat la realitat perquè el nom hauria d’englobar totes les “papallones” i no tan sols les d’ales encisadorament atractives.
Finalment, la balança es va decantar per anomenar el grup en funció de la característica més comuna, que les ales estan cobertes d’escames -en grec λƐπιϛ-λƐπιðοϛ, lepis-lepidos-, que impregnen els dits si se les agafa entre ells.
En la fotografia que ve a continuació, el meu fill Jaume mostra (junt al seu cosí Quico Lloret Campos -ara biòleg-, i ja fa uns trenta anys d’açò) una blanqueta de col, un exemplar femella de Pieris brassicae amb els característics dos punts negres a les ales. Moments després comprovaven el polsim que deixaven entre els dits les ales d’aquesta papallona tan comuna l’eruga de la qual devora les fulles de les cols.
UNES ALTRES PROPOSTES
Tot i això el nom de Lepidoptera no va ser del gust de molts zoòlegs posteriors, que van fer propostes que no deixen de ser interessants en el sentit que ajuden a entendre la morfologia o la forma d’alimentació d’aquestes insectes[1]:
En conseqüència, la part de l’entomologia que estudia les “papallones” o lepidòpters s’anomena lepidopterologia.
Tot i que ara hi ha propostes taxonòmiques per subdividir els lepidòpters més complexes i elaborades que les que comentaré, tradicionalment s’han subdividit les “papallones” en dos grups els noms dels quals són molt apropiats a efectes divulgatius: amb les papallones diürnes es va fer el grup de Ropalòcers, i amb les nocturnes el d’Heteròcers.
I no és una divisió arbitrària amb un factor diferenciador com és dia/nit sinó plena de sentit i en la que paga la pena detindre’s-hi.
Però, d’això, ja en parlarem la propera setmana.
UNA PETICIÓ D’AJUDA
Fa poc he estat a Madrid per visitar l’exposició dedicada a la pintora flamenca Clara Peeters (Anvers, 1594 – c. 1657)[2], especialitzada en natures mortes.
El catàleg, magníficament il·lustrat i amb comentaris ben assenyats sobre les pintures, inclou també alguns gravats i pintures d’autors de l’època.
Un gravat em van cridar l’atenció per la profusió d’insectes. Els autors n’eren Joris (1542-1601) i Jacob (1575-1630) Hoefnagel, pare i fill respectivament.
A través d’internet he accedit a alguns més dels seus gravats i m’he quedat meravellat per l’abundància i detallisme dels insectes que dibuixaven. Ambdós havien sigut acollits per aquell gran mecenes de les arts i les ciències que va ser l’emperador Rodolf II del Sacre Imperi Romano Germànic, nét del Carles V i protector, també, de Kepler, Arcimboldo i tants altres. L’emperador va posar a disposició dels dos gravadors flamencs el magnífic gabinet de curiositats que posseïa. Un gabinet ple dels tresors zoològics que tan detalladament van dibuixar el pare i el fill, tot sumant-se a allò que seria l’inici de la il·lustració científica, molt sovint relacionada amb les natures mortes.
Un dels gravats m’ha cridat l’atenció en particular.
En ell apareix una papallona que em sembla la migradora dels cards Vanessa cardui, de la qual n’hem parlat un poc ¿n’esteu d’acord, per comparació amb la fotografia que ve a continuació?
Als peus de tot, una inscripció també en llatí, Deus docuisti me a iuuentute mea et usque nunc pronunciabo mirabilia tua. I, pel mig, tot un munt de plantes i d’animals.
Sí que hi ha coses per parlar-ne, ¿veritat?
Tantes coses que m’agradaria comptar amb la vostra ajuda. Bé directament com a comentari al peu d’aquest article, o bé (sí, ja sé que a alguns de vosaltres no vos agrada comentar en pàgines obertes) a la meua adreça electrònica particular dacligi@gmail.com.
Perquè:
Si algú es llança és possible que uns altres el seguisquen.
Ànim!
I gràcies als qui ho feu.
