30 per 30

Malgrat el seu S.O.S. per tirar endavant del carro del valencià i malgrat els pals i les travesses en el camí, Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua, continua llançant propostes interessants per normalitzar l’ús i l’ensenyament de la nostra llengua. Així la iniciativa de recolzar 30 propostes concretes (una per cada any de celebració) per avançar el carro i que no es tire cap arrere, en aquesta costera d’identificar el nostre poble amb la seua llengua pròpia.

Perquè després de 30 anys de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV, 23 novembre de 1983) i gràcies a l’ensenyament del valencià i en valencià, la llengua està en el seu millor moment pel que fa al seu coneixement acadèmic, però continua reculant en el àmbit de l’ús social. Per revertir aquesta situació cal impulsar polítiques decidides de normalització lingüística, partint de la base legal i estatutària actual i la seua aplicació escrupolosa, per fer camí cap a un nou marc normatiu més ambiciós.

L’ensenyament en valencià ha de merèixer una especial atenció per poder fer de punta de llança de la normalització de la nostra llengua a la societat. Per això les polítiques de foment del valencià han de traspassar les parets de l’aula per estendre’s a tota la societat. L’esforç de l’escola per normalitzar el valencià ha de passar ara al carrer. Per això la política lingüística de la Generalitat s’hauria de regir pels criteris del rigor, la transversalitat, la participació activa d’entitats i institucions culturals i l’ambició en els objectius.

El valencià ha de servir per fomentar la cohesió social de tota la societat valenciana i ha d’esdevenir una potent eina d’integració i compensació social. El valencià és patrimoni del poble valencià i el seu ús és un dret bàsic de la ciutadania valenciana. Les polítiques de normalització mereixen una especial atenció per part de la Generalitat i per part de les Administracions locals. A l’actualitat és necessari i urgent intensificar els esforços perquè la nostra llengua estiga present en tots els àmbits. Cal aplicar el criteri d’acció positiva cap el valencià.

Sembla evident que els representants democràticament elegits per la societat valenciana han de ser referents exemplars pel que fa a l’ús i foment del valencià. Perquè el que també cal, és assegurar el dret dels ciutadans i ciutadanes a usar i ser atesos en valencià a tot arreu i en tot moment, sense la vulneració dels seus drets. Això implica l’exigència del coneixement adequat del valencià als funcionaris públics, per garantir els drets lingüístics dels ciutadans i consumidors. Totes les institucions de la Generalitat i la resta de les administracions, també els ajuntaments, han d’intensificar les mesures polítiques i els recursos per fomentar el valencià, com a declaració bàsica de continuïtat i superació de la LUEV.

Es per tot açò que cal recolzar i donar suport al document 30 propostes per commemorar 30 anys de la LUEV, d’Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua, que inclou accions concretes per avançar en la normalització del valencià en els àmbits: polític, administratiu, social, de la cultura i la comunicació i el món educatiu. (s’adjunta document). I esperar que alguns dels nostres polítics deixen de costat la batalla i el conflicte lingüístic com a estratègia de guanyar vots. Hem de recordar que el valencià és de llei i no té color polític.

I ja veurem si tenim la sort algun dia del reconèixer institucional de la feina voluntària i impagable d’Escola Valenciana.