Paraules Clau: Etnobotànica, nàiades, lotus, Sinuhé, Nefer, Nefertiti, Mika Waltari.
La planta en si, clar; però, sobretot, la planta en context: la que figura en el quadre d’un museu; la que ha format part dels ingredients a l’hora de dinar, durant l’aperitiu o en la sobretaula com a infusió o licor; la que ha aportat els principis actius d’un medicament…
En moltes ocasions sempre podem trobar plantes que no tan sols ens ajuden a gaudir (de la visió, del tast, de la salut…) sinó que també són motiu de comentaris que ajuden a farcir dialècticament, afectivament, intel·lectivament el moment.
També poden ser objecte de conversa etnobotànica els noms de persones vinculats a les plantes, els fitoantropònims.
Com els referits als lotus. Perquè els lotus han deixat la seua petjada en l’antroponímia -sobretot la femenina- tot i que no sota eixe nom sinó metamorfosat en uns altres que potser ens resulten més familiars: Assutzena, Susanna o Lliris.
Que veurem en posteriors entregues.
ELS LOTUS EN L’ANTROPONÍMIA EGÍPCIA. NEFER
La divinitat egípcia protectora dels lotus era Neferten, que en una de les seues advocacions era coneguda per “la bella”.
Un nom que servia de referent per a les dones de mítica i singular bellesa; com és el cas de Nefertiti (s. XIV aC), esposa del faraó Akhenaton (Amenofis IV), de la qual es conserva un bust policromat al Museu Nou de Berlín.
Nefertiti, bust policromat. Neues Museum de Berlín
Portada del llibre Sinuhé el egipcio, edició de 1966 del Círculo de Lectores.
VICARIANTS DELS LOTUS
A molts llocs d’Europa, de Grècia a Etrúria, d’Ibèria a Palestina, es poden trobar en el registre arqueo-etnobotànic flors vicariants dels lotus.
Flors que, sense ser la mateixa que l’original, poden ser confoses en un altre territori per ocupar el mateix hàbitat, per la morfologia, per les propietats (medicinals, alimentàries, psicotròpiques…), etc.
En eixos casos és freqüent que en descobrir la nova planta, la vicariant, se li assigne el nom de la primera.
Un nom que pot mantenir-se igual, adequar-lo a la fonètica del habitants del nou país, o adaptar el nom que li donaven establint-ne relacions d’equivalència, és a dir, prenent-lo com a traducció.
Entre les plantes de fora d’Egipte que més sovint es va considerar vicariant dels lotus destaca Lilium candidum, que coneixem amb el nom de lliri (blanc) o assutzena.
Lliri blanc o assutzena Lilium candidum.
Una relació que es pot seguir més aïna a través de l’etimologia que no pas de la botànica.
Però, això, serà una altra història.
Que veurem en els dos capítols següents.
(1)He estat dubtant en com definir aquest personatge de Sinuhé l’egipci. No m’agradava el terme prostituta per les connotacions tan negatives que arrossega avui dia i que no es correspon al paper d’aquesta mena de dones en el passat. Tampoc el de cortesana em semblava encertat atés que el seu cercle de relacions no es cenyia a la cort. El terme hetaira, que faig servir, tot i ser molt posterior -de la Grècia clàssica- i per tant un anacronisme, reflecteix millor el model de dona que s’hi representa: independent, amb un nivell de formació i de sofisticació molt superior a la mitjana de dones de l’època, que tria el tipus de relació (intel·lectual, sexual, afectiva…) i a canvi de què, etc.
(2)Punxeu en l’enllaç per veure la pel·lícula
A partir del minut 39 Sinuhé coneix Nefer.
En el minut 40:42 Nefer li indica que, al seu jardí, l’estany està poblat de nenúfars-lotus.
En el 41:54 té lloc el següent diàleg:
Sinuhé: -Encara no conec el teu nom.
L’hetaira: -En la seua follia els hòmens em donen un nom que significa “bella”.
Sinuhé: -Nefer, Nefer, Nefer.
