Definit primer com “Descobriment d’Amèrica“, després com “Dia de la Raça” i més tard com a “Trobada de Cultures”, l’arribada dels espanyols va ser, per als pobles originaris i per a la història universal, una conquesta, una invasió i una massacre.
Entre aquestes pràctiques poden esmentar la submissió cultural i física dels nadius de la regió, l’esclavització d’aborígens per fer-los extreure les riqueses del continent per a benefici forà, així com l’expropiació de les terres que es trobaven en poder dels habitants de la regió, què prenien al territori en el qual vivien com un “llegat” de la divinitat que només podia transferir per herència i no com una mercaderia per ser comprada i venuda.
Segles després es van obrir els processos d’independència amb lluites que van recórrer el continent i que van ser liderades pels criolls, què van expulsar als espanyols.
Més tard, aquests criolls van edificar els estats nacionals però van deixar fora als pobles originaris, van envair les seues terres i els van perseguir. S’imposava així una concepció racista a l’interior dels poders locals.
Avui com aleshores, els descendents dels aborígens de la regió són freqüentment forçats a traslladar-se a les zones més pobres, àrides i desèrtiques del continent, o per contra, reben per part dels Estats “permisos d’ocupació” perquè puguen viure a les terres que, havent pertangut als seus avantpassats, van ser il.legítimament usurpades pels “homes blancs”.
Genocidi i esclavitud primer, marginació i menyspreu després, aquesta és l’empremta indeleble que la conquesta espanyola a espasa i crucifix ha deixat en la rica cultura indígena americana.
