Tal dia com hui del 1918 va nàixer a Barcelona l’escriptora, pedagoga i política Maria Aurèlia Capmany, filla d’Aureli Capmany i neta de Sebastià Farnés, tots dos estudiosos del folklore. Va ingressar a l’Institut-Escola i va cursar els estudis universitaris de Filosofia i Lletres.
Va ser talladora de vidre i va desenvolupar activitats pedagògiques. En la dècada dels quaranta va participar en algunes activitats culturals clandestines, com ara les de Miramar, i va entrar en contacte amb el grup d’Ariel, una publicació literària i artística editada a Barcelona entre el 1946 i el 1951. El 1951 va ser directora de l’Institut Albéniz de Badalona. Posteriorment, va ser becada per l’Institut Francès al Collège de France durant el curs 1952-53 i va cursar estudis a la Universitat de la Sorbona.
Va iniciar la carrera literària el 1947, quan va ser finalista del premi Joanot Martorell amb l’obra Necessitem morir. Dos anys més tard va guanyar aquest premi amb El cel no és transparent. La influència de Salvador Espriu fou molt important en l’inici de la seua carrera literària. Ella mateixa va reconéixer que la novel·la L’altra ciutat (1955) va ser escrita perquè agradara al poeta de Sinera. Però més tard va publicar Betúlia (1956), que va suposar un trencament total amb la novel·la anterior. Més endavant va aparéixer El gust de la pols (1962) i el 1968 va obtindre el premi Sant Jordi amb Un lloc entre els morts.
El seu feminisme, evident en la seua actitud pública i en les seues declaracions, es fa palés en moltes de les seues obres, entre les quals, la novel·la Feliçment jo soc una dona (1969).
La seua vida sentimental va estar lligada a la de l’escriptor Jaume Vidal Alcover, amb qui va conviure des de finals dels seixanta.
En la trajectòria de Maria Aurèlia Capmany també va ser molt important la seua relació amb el món del teatre que, com a autora, va començar quan l’escriptor Jordi Sarsanedas li va demanar una obra per a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i ella va escriure Tu i l’hipòcrita, estrenada el 1959. Més tard, quan Ricard Salvat va impulsar la fundació de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, li va demanar que s’encarregara dels cursos de literatura gramàtica.
De les seues peces teatrals, la que causa més impacte és Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, en col·laboració amb Xavier Romeu. En el camp escènic va fer incursions també en el teatre de cabaret d’intenció crítica, amb una sèrie de peces escrites expressament per ser representades a La Cova del Drac, local de moda dels anys seixanta, ara desaparegut, al carrer Tuset de Barcelona. Són d’aquella etapa Dones, flor i pitança (1968) i La cultura de la Coca-cola (1969) entre d’altres, fetes en col·laboració amb Jaume Vidal Alcover.
Com a actriu, va participar en diverses obres de teatre com L’Auca del senyor Esteve o Primera història d’Esther, i en cinema, a El vicari d’Olot, de Ventura Pons.
A la dècada dels huitanta va continuar escrivint i publicant amb assiduïtat: Lo color més blau (1982), el llibre de memòries Mala memòria (1987), i la novel·la per a joves, La rialla del mirall (1989). A més a més de la seua intensa activitat com a escriptora, Maria Aurèlia Capmany va col·laborar habitualment en la premsa diària.
Va ser regidora de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona durant la primera legislatura del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). A partir del 1987 va assumir la regidoria d’Edicions i Publicacions.
Va morir a Barcelona el 2 d’octubre del 1991, pocs mesos després de la mort del seu company sentimental, Jaume Vidal Alcover.
La seua obra gaudeix d’una gran acceptació del públic i de la crítica, i periòdicament continua reeditant-se en l’actualitat.
Fonts: «Maria Aurèlia Capmany, 1918-1991», AELC
