Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
El santuari romà de la partida de Mura, situat al barri del Pla de l’Arc a Llíria (el Camp de Túria), constitueix un dels conjunts arquitectònics localitzats de finals del segle I dC més singulars i importants de la Hispània romana.
Les restes conservades formaven part d’un gran complex de caràcter públic -d’uns 20.000 metres quadrats-, en què es diferencien diverses zones: una de religiosa (organitzada al voltant d’un santuari oracular), un conjunt termal doble (que funcionava com a complex lúdic amb funció curativa) i les dependències i establiments equipats. Presenten un estat de conservació excel·lent, sense construccions superposades i amb un grau d’integració urbanística notable, ja que en l’actualitat el jaciment defineix l’anomenada plaça de les Termes.
Com molts altres conjunts monumentals romans, el seu finançament dependria de notables, magistrats o senadors vinculats a la ciutat. Aquest tipus de donacions, molt comuns a l’època romana, es feien com a un acte de beneficentia (acte de generositat privada a favor de la col·lectivitat), que tenia com a objectiu millorar la popularitat i prestigi del donant i, d’aquesta manera, promocionar la seua carrera política.
El personatge històric més significatiu vinculat a aquest complex arquitectònic va ser Marc Corneli Nigrí Curiat Matern, un edetà que, a la fi del segle I, va ser amb Trajà, candidat a emperador de Roma.
Santuari oracular
El santuari oracular apareix definit per un recinte tancat –temenos– de planta lleugerament trapezoidal, adaptat al traçat urbanístic existent. A l’interior es conserven les restes d’un temple pròstil i dístil in antis, seguint el model grec descrit per Vitrubi i una aedicula lateral.
Conjunt termal
El conjunt termal, amb una superfície de 3.600 metres quadrats, era un balneari amb dos edificis termals que aprofitaria les propietats terapèutiques de l’aigua procedent de les fonts de Sant Vicent, on en aquest període es va construir el temple de les Nimfes.
Les termes més grans, les masculines, ocupen 2.500 metres quadrats. Segueixen l’esquema característic dels establiments termals de finals del s. I dC, amb l’esquema bipartit de termes-palestra. Conserva pràcticament intacta l’escalinata d’entrada des de la qual s’arriba a la basílica thermarum, un gran espai porticat amb restes de pintura mural a les parets. En un lateral, se situa la taverna on es venien olis i ungüents necessaris per als banys i per a les pràctiques esportives. També s’hi poden veure en perfectes condicions les tres sales de bany que segueixen en la distribució el model pompeià: apodyterium / frigidarium / destrictarium (vestuari, sala per al bany fred i sala de la unció), el tepidarium, sala tèbia i el caldarium, última sala, de planta rectangular amb dues aediculae laterals, rematada amb un absis. A l’exterior, hi havia la palestra a l’aire lliure, amb un pòrtic i una natatio, una piscina pràcticament quadrada de 36 metres quadrats amb una profunditat d’1,50.
Les termes petites, construïdes en forma de «L», tanquen el conjunt termal pel sud-est. Presenten una ordenació similar a la de les termes més grans, amb basílica, tot i que incorpora una sala nova i innovadora per a l’època, com la piscina càlida, coberta i climatitzada. En ambdós edificis termals, el paviment de les sales calefactades apareix suspés sobre l’hypocaustum, una cambra subterrània feta mitjançant galeries d’arcs de rajoles per on passa l’aire calent procedent dels forns del praefurnium, que a través de les cambres de les parets bastides amb peces ceràmiques, la concameratio, ix a l’exterior a través de xemeneies.
Fa quasi dos mil anys, al santuari i les termes d’Edeta, hi havia un oracle, un indret al qual acudien visitants procedents de tota la Hispània Citerior, per preguntar als Déus pel seu esdevenidor, pel futur dels seus negocis, per les cabòries més íntimes… Però la connexió amb les deïtats no era immediata.
Al voltant de l’endevinació es va organitzar un negoci de la salut i el lleure que res tenia a envejar als de l’actualitat. Perquè a tocar de l’oracle hi havia les termes, un espai de sanació de què gaudien nadius —uns 4.000 habitants en aquella època— i forans. El balneari, alimentat per les aigües de la font de Sant Vicent, situat a tres quilòmetres, era un reclam tan atractiu com sanador.
A l’interior d’aquestes termes es podien seguir diversos recorreguts. Les instal·lacions eren diferents per a homes i dones. Hi havia l’opció de fer exercicis gimnàstics a la palestra abans de passar al bany de la piscina per a nadar (natatio). Molts, però, optaven per passar directament a les instal·lacions termals pròpiament dites. El recorregut més habitual consistia en una breu estada al tepidarium, sala tèbia de pas cap al caldarium, on es feia el bany d’aigua calenta, i una última estada al frigidarium, de bany fred. Entre una estança i l’altra hi havia l’opció de rebre un massatge. En tot cas, tota aquella experiència es podia fer gràcies al complex sistema de conductes que van desenvolupar els romans.
Tot indica que l’ús de les termes es va estendre fins al segle V dC, tot i que a finals del segle II l’antic poblament d’Edeta va començar a donar mostres de decadència. A l’època baix imperial les termes es van abandonar i van ser ocupades successivament en època bizantina i visigoda, probablement com a monestir cristià fins a mitjan segle VII dC en què s’abandonen definitivament.
Els treballs d’excavació han pogut comprovar l’excel·lent estat de conservació dels praefurnium (forns) i especialment de la piscina càlida femenina, que manté el paviment original i sobretot l’hypocaustum (sistema de calefacció del sòl), unes restes úniques i excepcionals en tota la Hispània romana del segle I.
