Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Sant Sebastià atés per Irene i la seua criada, de Josep de Ribera (Xàtiva, 1591 – Nàpols, 1652), dit lo Spagnoletto, és una de les obres emblemàtiques del Museu de Belles Arts de València. Datada entre els anys 1630 i 1640, aquesta peça és un clar exemple de l’estil del pintor valencià format en terres italianes.
En la pintura s’evidencia el domini del clarobscur de l’autor. Sobre un fons fosc, quasi negre, representa el sant nu amb un extraordinari estudi anatòmic, intensament il·luminat. Mentrestant, Santa Irene en la penombra retira les fletxes del martiri. Darrere, entre les ombres, s’albira la criada que ajuda en els quefers i equilibra una composició marcadament diagonal. Actualment, aquest gran llenç s’exposa al costat de dues altres obres de Ribera, Pitàgores i Heràclit.
Un apartat important en la producció de l’artista xativí està constituït pels martiris de sants, en especial el de sant Sebastià, com palesen diversos dibuixos preparatoris i quadres. En aquest conjunt, destaca el de la pinacoteca valenciana per una curosa composició -objecte de nombroses rèpliques- que se centra en el moment en què la matrona Irene, acompanyada de la criada Lucina, assisteixen al sant exànime després del martiri. El seu cos apol·lini apareix banyat per una llum focalitzada que accentua el dramatisme i la teatralitat de l’escena. Les pietoses dones que el socorren responen a un tractament més naturalista.
L’obra va ser llegada a l’Acadèmia de Sant Carles per la marquesa de Ràfol el 1848.
