Sant Miquel de les Torrecelles o el Castell de les Torrecelles (també escrit Torrocelles) és una antiga fortificació i ermita, situada al terme municipal de Llucena (l’Alcalatén), a tocar del d’Atzeneta del Maestrat.
Encara que d’origen musulmà, va ser freqüentat per cristians amb propòsit defensiu. Com la localitat, també va pertànyer a la casa d’Urrea, perquè des d’allí podien controlar el senyoriu de la família rival, establida a la veïna Culla (el Maestrat).
Al poblat assentat a l’interior de les muralles que els Urrea van manar construir, hi va sorgir la necessitat de posseir un lloc de veneració, una capella dedicada a Sant Miquel.
El castell
En la seua forma bàsica, constitueix un original exemple de construcció militar i religiosa cristiana medieval, el qual, en successius períodes, ha anat sofrint diverses ampliacions i remodelacions, que han contribuït a configurar l’heterogeni aspecte actual.
El conjunt, emplaçat estratègicament a l’extrem d’una estreta vall per la qual discorre el camí de Llucena a Atzeneta, té davant el castell atzenetí, a dos quilòmetres de distància, una altra contribució defensiva situada a l’extrem oposat de la mateixa vall. Ambdues edificacions marcaven les fronteres territorials dels poderosos castells d’Alcalatén i de Culla respectivament, que amb les seues corresponents demarcacions ja existien en època musulmana.
La construcció respon a una estructura plenament medieval, senzilla: un castell de planta irregular en forma de trapezi rectangle. La superfície, en un sol pla, és d’uns 500 m² i queda ben delimitada per una simple muralla, formada de pedra calcària pròpia del terreny, sense treballar, travada, en espiga i amb ocupació de morter.
Dels quatre llenços de muralla, el del migdia, que correspon a la base major de la planta trapezoidal, és el més interessant. S’hi conserva, al centre, una sòlida torrassa de pedra carreu, de planta pràcticament quadrada, amb dos cossos superposats, i en aquesta un portal amb dues arcades que hagué de servir, en un altre temps, d’entrada única al recinte. Una d’aquestes, que serveix d’accés des de l’exterior a la torre, és de belles i robustes dovelles, amb arqueria de mig punt i regulars dimensions; l’altra, que dona, des d’aquest punt, pas a l’interior del castell o pati d’armes, és de dimensions sensiblement més grans i amb clau partida.
El cos superior de la torre posseïx unes sageteres o espieres que donen tant a l’exterior com a l’interior del recinte. Està coberta per teulada de doble vessant i teules morunes. Probablement, en la primera època, aquesta dependència va estar coronada de merlets. S’ascendeix a la mateixa mitjançant una tosca escala adossada a la cara interior de la muralla.
Sant Miquel de les Torrecelles és una estació dels Pelegrins de les Useres.
