L’Hort de Trènor, a Torrent (l’Horta Sud), inclou la casa, la capella i el jardí d’aquesta propietat, ara de titularitat pública. Després de les tasques de recuperació i restauració, el 2011 es va obrir com a jardí botànic. Hui dia compta amb aproximadament 300 espècies vegetals.
El conjunt arquitectònic té l’origen en una antiga ermita. El 1596 Joan de Ribera va autoritzar la fundació d’un convent de franciscans, del qual només s’hi veuen algunes restes al costat de l’hort. Després de la desamortització de Mendizábal del 1836 l’edifici va passar a ser propietat de l’Estat i part dels terrenys van ser adquirits per Enric Trènor Montesinos, comte de Montesinos, en subhasta pública.
Posteriorment, les dependències es van dedicar a casa de beneficència, caserna de la Guàrdia Civil i escoles. El 1889 s’hi van instal·lar terciaris caputxins. Finalment, el 1892 l’ajuntament de Torrent va comprar els terrenys per fer un jardí públic.
El conjunt, de planta rectangular, està delimitat per un mur. El jardí ocupa la part oest i s’estructura al voltant d’un estany vorejat de vegetació. A la part est hi ha un hort de tarongers. La resta d’espai està constituït per un bosc amb una petita elevació artificial enjardinada, un altre estany més gran que l’anterior i espècies vegetals com ara palmeres i canyes índies entre altres.
La casa presenta una planta rectangular i una distribució pròpia dels habitatges del camp, amb dues plantes separades per una línia d’imposta. Les façanes estan decorades amb pilastres als angles. A la part superior hi ha una cornisa amb motius vegetals que forma un frontó triangular a la part central. El material emprat per a la construcció és de maó massís amb forjats de fusta amb teulada àrab a l’exterior.
Per la seua banda, la capella, d’estil neogòtic amb planta quadrangular, coberta a dues aigües, està coronada amb una llanterna octogonal que presenta pinacles a les cantonades.
