Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
L’església de Sant Feliu de Xàtiva (la Costera), una de les més antigues del País Valencià, està situada a la falda del Castell i molt pròxima al mirador del Bellveret. Va ser construïda el 1265, després de la conquesta cristiana de Jaume I, coincidint amb l’expansió del gòtic per les nostres terres. Es va erigir sobre les restes de l’antiga catedral visigòtica.
L’edifici és rectangular amb quatre arcs diafragmàtics d’extraordinària llum que sostenen la coberta de fusta a dos vessants, i finestres i portada romàniques, molt poc freqüents al territori valencià. A la façana nord, hi ha un esplèndid atri sostingut per sis columnes de marbre provinents d’antics edificis romans, algunes amb el característic color rosat de les pedreres pròximes del Buixcarró. Curiosament, totes són diferents.
A l’interior, es conserven nombrosos vestigis antics, com ara làpides romanes, i destaca la pica d’aigua beneïda, obra d’alabastre del segle XIII i estil romànic que representa escenes de la Nativitat i l’Adoració dels pastors, i ornamentació de tipus floral. S’hi han preservat restes de la policromia original.
Els murs van ser emblanquinats i van cobrir pintures murals valuoses de la primera meitat del segle XIV, el conjunt més gran d’estil gòtic lineal o protogòtic conservat al País Valencià, restaurat en part. La Mare de Déu entronitzada apareix a la capella que delimiten els arcs segon i tercer. També hi ha un Sant Cristòfol i un Calvari a la segona capella del costat de l’Epístola.
El retaule major
El superb retaule gòtic de l’altar major, obra del taller dels germans Cabanes, data de començament del segle XV. Conté 27 taules distribuïdes en tres carrers, predel·la i polsera, i dues escultures de factura posterior dedicades a Sant Feliu de Girona, patró de Xàtiva, i Sant Feliu de Lió. El retaule reflecteix fidelment l’època, lligada encara al gòtic, però amb elements del nou llenguatge renaixentista.
Fou encarregat pels jurats, que van deixar constància a la polsera col·locant l’escut del regne i de la ciutat. També hi figuren representats sant Joan Baptista, patró del gremi de corders, i sant Eloi, patró dels ferrers, manyans i argenters, així com escenes de la Passió i de la vida de la Mare de Déu.
Entre les taules soltes existents als peus del temple destaquen la de la Magdalena de Joan Reixach, la de la Mare de Déu entre sant Bernat i sant Benet, obra del Mestre de Borbotó, i les que pertanyien al retaule de la Mare de Déu de la Llet, obra del pintor de l’escola del Maestrat Valentí Montoliu.
