Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Fa alguns anys, a l’Ajuntament de Cinctorres (els Ports), durant uns treballs de restauració de l’edifici, hi van aparéixer en un estat lamentable unes taules del segle XV que formaven part de la coberta. Pertanyien a retaules gòtics de l’església que es van reaprofitar per sostindre el sostre quan van quedar «obsolets» al segle XVIII i van ser substituïts per uns altres.
Entre les diverses peces trobades, cal destacar el panell amb la figura de sant Pere in cathedra, que ha sigut identificat com un possible retrat del Papa Luna. Una obra, atribuïda a Guillem Ferrer (antic Mestre de Torà) o a Pere Lembrí, i datada entre finals del segle XIV i el 1410.
Es tracta d’una pintura al tremp sobre fusta de 193 x 84 cm, en la qual està representat Sant Pere com a Papa, assegut en un tron amb dosser, ornat amb totes les insígnies de pontífex, tiara, guants blancs i dos anells a la mà dreta, amb què dona la benedicció. Sosté una clau a la mà esquerra. Als costats i per darrere dels braços del tron, apareixen els busts de sis cardenals identificats per les seues vestidures de color porpra i pels capells del mateix color. Coronant la composició, dos àngels músics sobre el fons d’or.
Les altres dues són les de Sant Antoni Abat i el Sant Bisbe (52 x 90,5 cm), d’un costat, i el Calvari (87 x 90,5 cm), d’un altre, ambdues datades entre 1410 i 1415 i atribuïdes a Guillem Ferrer i Jaume Sarreal o a Pere Lembrí. En la primera, veiem les figures dempeus sobre un fons verd i d’or sota dosser doble, pintat, que imita els treballs de talla de fusta. Sant Antoni, vestit amb capa i barret i un bastó en forma de «T», amb la mà dreta estesa, sembla explicar alguna història al Sant Bisbe, que vesteix hàbits pontificals, com ara la capa carmesí de brocat d’or amb motius vegetals i animals.
En la segona, la del Calvari, l’escena es desenvolupa en un espai tancat per un mur de fons en el qual s’eleva la figura del crucificat en tensió, dibuixant un arc. A un costat, la Mare de Déu, manifestant el seu dolor amb el cap i les mans cobertes per un vel, i a l’altre, l’apòstol, que l’expressa amb el rictus del seu rostre i les mans creuades damunt del pit.
Aquestes peces, considerades joies de la pintura gòtica valenciana, s’exposen al saló de plens de la Casa de la Vila junt amb un estudi complet del descobriment i el procés de restauració.
