Les Sitges de Burjassot (l’Horta Nord), situades al costat de l’ermita de Sant Roc, és un dels monuments emblemàtics d’aquesta vila. Utilitzades des del 1573 per emmagatzemar el blat que abastia la ciutat de València, van suportar diverses ampliacions i millores fins al 1806. Actualment, hi ha visibles les tapes semiesfèriques de pedra o pilons de quaranta-una d’aquestes sitges, disposades irregularment sobre l’esplanada que, a manera de gran terrassa enllosada, culmina el conjunt.
Durant el segle XVI el Cap i casal va patir problemes d’abastiment de blat a causa del dèficit que el Regne de València presentava i, per tant, es va veure obligat a comprar-lo als regnes de Castella i d’Aragó. Tanmateix, en alguns casos, les males collites en aquests territoris també dificultaven les existències dels cereals. L’alternativa fou potenciar la importació de blat sicilià per via marítima, però les grans quantitats que arribaven al Grau no podien guardar-se a les tradicionals botigues o magatzems. Per evitar aquests problemes, el Consell de la ciutat va decidir construir de manera experimental el 1573 tres sitges per allotjar-hi el cereal i disposar d’una reserva en cas de necessitat. A més, s’aconseguia el blat al millor preu possible en origen, ja que es podia jugar amb el nivell d’existències.
La localització elegida fou un xicotet tossal calcari proper a Burjassot. Aquesta decisió no fou a l’atzar, atés que el material de què estava formada aquesta elevació tenia unes característiques apropiades per mantindre en excel·lents condicions el blat durant llargs períodes.
Com l’experiment fou satisfactori, l’any següent es van bastir unes quantes sitges més. La quantitat de dipòsits va augmentar fins a l’any 1806, quan amb el regnat de Carles IV es va inaugurar oficialment l’edificació, després de dotar-la de magatzems en superfície, pou, terrassa enllosada, creu de terme i mur de protecció. Arribaren a haver-hi quaranta-set sitges, encara que actualment només se’n conserven quaranta-una. El 1931 es va abandonar la seua funció i des d’aleshores ha passat a ser la principal senya d’identitat de Burjassot. En l’actualitat, el Pati de les Sitges forma part del centre neuràlgic del municipi, junt amb l’Ajuntament i la plaça d’Emilio Castelar. El 2018 va caure una part del mur principal per les fortes pluges.
Les tapes semiesfèriques de pedra o pilons estan disposades de manera irregular en un pati enllosat de perímetre trapezoidal d’uns setanta-cinc metres de costat. Les boques de les sitges tenen un diàmetre interior d’uns seixanta centímetres. Cada tapa té gravats dos números: el primer indica el número de sitja i l’altre la capacitat en cafissos, que oscil·la entre cent cinquanta fins a mil dos-cents setanta-huit cafissos.
Al centre del conjunt hi ha una creu renaixentista situada sobre una columna i pedestal. Al costat del pati, hi ha un pou de l’any 1795 i diversos magatzems auxiliars, coneguts popularment com a embarronats, ja que els porxos estan tancats per barrots de ferro (originalment de fusta).
