Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
No sabem si Joan de Joanes, el millor artista valencià del segle XVI, va viatjar a Itàlia per tal d’estudiar les obres dels grans mestres del Renaixement. Tanmateix, en Les noces místiques del Venerable Anyés, pintat el 1558, podem reconéixer les noves maneres de l’època i les influències de Rafael i Leonardo da Vinci, entre altres. També pot ser que el nostre gran pintor, fill d’un altre pintor, Vicent Macip, al taller del qual es va formar i amb qui va col·laborar, i pare del pintor Vicent i de les pintores Margarida i Dorotea Macip, entrara en contacte amb la pintura italiana mitjançant les obres importades de Sebastiano del Piombo, i les que van dur a terme a la Catedral de València Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano.
Sens dubte, criden l’atenció el color, esplèndid, brillant, càlid i lluminós; el dibuix, precís, detallista, exquisit, que dota el conjunt d’un moviment subtil, i la composició, rigorosa, frontal, simètrica, construïda a partir de tres grups de figures en forma triangular. Unes figures exquisides i delicades, d’aire leonardesc, en què apreciem el recolliment de Maria, l’èxtasi de Jesús i de Joan, la dolçor de Joan Baptista, el somriure dels Innocents, adolorit, i el de santa Agnés, que recorda el de la Gioconda. I com no, crida l’atenció el paisatge, un paisatge idíl·lic, bellíssim, preciosista i deliciós, en què aconsegueix crear una perspectiva atmosfèrica mitjançant la gradació cromàtica i el difuminat i que és deutor directe dels de Paolo de San Leocadio. Un paisatge travessat per un riu i ple de ruïnes clàssiques, com ara la piràmide de Cesti, que veiem en tantes pintures renaixentistes, molt prop de la representació de sant Jordi i el drac.
Joan de Joanes representa en aquesta obra una sacra conversazione, un gènere en què apareix la Mare de Déu i Jesús acompanyats de sants, sovint també del donant, gaudint de la glòria eterna. A l’esquerra, Joan Baptista Anyés, sacerdot, teòleg i humanista format a la Universitat de València, un personatge molt influent a l’època que es considerava descendent, segons ell mateix deia, de santa Agnés, pel seu cognom. Tot i que ja havia mort, Joanes va poder executar el seu retrat perquè l’havia conegut bé i perquè el seu pare ja l’havia retratat abans en El baptisme de Crist, a la Catedral de València.
I cal no oblidar la simbologia dels motius vegetals. D’una banda, la garlanda de flors, símbol de glòria i alegria, amb flors i capolls de gesmil blanc i campanetes d’un color blau violaci, que alhora al·ludeixen a la puresa, la innocència i la santedat. D’altra banda, el ram que porta santa Dorotea, en què les roses fan referència a la seua llegenda i simbolitzen la perfecció, i els lliris, la puresa. A més, hi ha les magranes, que representen la unitat en la diversitat, la unitat de l’Univers i, per tant, la unió d’ànima i cos.
Tot el quadre és un cant cap a la puresa virginal, segons s’infereix de la condició dels protagonistes i del lema en llatí de la part superior: «CRVX EST INNOCVIS AD STEMMATA FLORIDA TRAMES» («La Creu és per als innocents camí cap a les corones florides»).
