Les muralles del poblat iber del Passet de Segària, a Beniarbeig (la Marina Alta), estan situades en un turó al sud-oest del municipi, a uns 400 m d’altitud. Els orígens es remunten al segle IV aC. Posteriorment va ser ocupat pels romans.
La fortificació domina pel costat sud la plana dels rius Girona i Gorgos, continuant cap al pla litoral, i, al nord, la marjal de Pego.
Ocupa una àrea gran, disposada en diverses cotes topogràfiques. La zona de llevant permet el control dels dos vessants de la muntanya, encara que la construcció s’estén pel vessant sud, entre les cotes 300 i 350 metres. El terreny presenta gran dificultat d’accés.
Les muralles s’identifiquen per carreus de poca alçada i gran superfície de suport horitzontal. En general, es tracta de pedra extreta a la mateixa zona. Aquests llenços estan fabricats en maçoneria tosca i irregular, ben adossada, sense argamassa que unisca els elements. Probablement, l’altura original fora molt superior a la que presenten les restes actuals.
La major part de la construcció està en ruïnes, llevat d’uns pocs trams de diferent longitud que hi romanen intactes. El recinte, que no està excavat, ha patit diverses actuacions furtives, com es detecta després d’una inspecció ocular. No s’hi aprecia cap resta visible al recinte superior, on potser hi havia alguna construcció militar o residencial.
