L’Ermita dels Sants de la Pedra, a Sueca (la Ribera Baixa), està situada al cim de la Muntanyeta dels Sants, anomenada també Cabeçol dels Sants, un petit turó calcari de 27 metres d’altura ubicat en ple Parc Natural de l’Albufera. L’edifici, dedicat als sants Abdó i Senent, patrons canònics del municipi des del 1902, va ser promogut i sufragat amb les almoines dels llauradors del municipi.
Al capdamunt del tossal, durant la dominació musulmana, hi va haver un palau o finca d’esbarjo, de la qual no ha quedat res, exceptuant el record en la tradició oral. Després de la conquesta cristiana, el lloc es va anomenar Cabeç de Na Molins, i l’Ordre Hospitalària, senyors del territori, hi va bastir una ermita. La primera pedra del que seria la construcció actual es va col·locar el 1610. Després, entre els segles XVII i XX, s’hi van dur a terme nombroses restauracions i ampliacions.
Es tracta d’un edifici gòtic popular tardà, reformat el 1916, que presenta dues parts ben diferenciades: l’ermita pròpiament dita i l’habitatge de l’ermità.
La façana té un pòrtic amb sostre a dues aigües amb les bigues a la vista i tres arcs ogivals. La porta d’entrada a l’ermita és de taules de fusta, i hi ha un retaule ceràmic que representa els sants. El frontispici està rematat per espadanya amb campana i penell. L’interior és d’una sola nau, amb cinc trams (dos d’ells de menor amplada) i cor alt amb barana de ferro als peus, il·luminat per quatre finestres ovals als laterals i dues més petites al cor. Poden veure’s diverses inscripcions que fan referència a les diferents restauracions, sent la més antiga del 1613.
Al presbiteri, elevat per escalons, s’alça un templet exempt de guix, en total dissonància amb l’estil gòtic, sota la cúpula del qual es veneren les imatges dels sants, que porten espigues d’arròs, posteriors al 1939, tret del cap d’Abdó (l’únic fragment que es conserva de la talla primitiva).
L’interior de l’habitatge de l’ermità, amb planta baixa i pis, s’ha habilitat com a museu local, incloent-hi una cuina típica.
La muntanyeta es troba totalment envoltada d’arrossars, i va ser explotada com a pedrera durant els anys de postguerra, per proveir de material camins i murs de contenció del riu Xúquer. S’hi accedeix per una escala ampla que serveix així mateix com a excel·lent mirador sobre els arrossars i la Mediterrània.
Des del 2006 és una microreserva de flora, una figura de protecció autonòmica que té per finalitat protegir la vegetació del paratge. Es tracta d’un lloc únic, ja que és un dels dos ressalts muntanyencs, juntament amb la Muntanya de les Raboses de Cullera, de tot el Parc Natural de l’Albufera.
- Joan Fuster i Sueca | RUTES LITERÀRIES |Per Salvador Ortells | La Veu dels Llibres
