L’ermita de Sant Roc de Ternils, a Carcaixent (la Ribera Alta), és l’edifici més antic conservat al municipi. Està situat a prop del barri de la Cogullada, a poca distància del nucli urbà. Exactament, al terme de l’antic lloc de Ternils, que es va despoblar i va desaparéixer el segle XVI, a causa d’epidèmies i riuades contínues.
Va ser l’antiga església de Ternils, la qual, a més, va ser la primera església cristiana instal·lada en tota l’horta de Carcaixent. Va tindre l’advocació primitiva a sant Bartomeu. Després del despoblament, es va traslladar a la parròquia a Carcaixent (1573) i va quedar reduïda ermita.
Construïda el segle XIII arran de la conquesta cristiana, presenta un estil de transició del romànic al gòtic i s’enquadra dins del conjunt de temples anomenats «esglésies de la conquesta».
Es tracta d’un edifici senzill que consta d’una nau única rectangular de 20,5 x 9,20 metres, amb cinc arcs interiors apuntats i recolzat en mènsules. La capçalera és rectangular i sobresurt en planta.
A l’exterior, hi destaquen els contraforts i la coberta a dues aigües amb teula. Aquesta coberta crea per damunt dels contraforts una cornisa d’estil mudèjar, que combina dos colors de rajoles i alterna peces disposades en cantó amb altres disposades horitzontalment i en dent de serra.
A la façana, hi ha la portada d’arc de mig punt, bastida amb dovelles desiguals. Sobre la central se situa una lluerna que il·lumina el temple. La frontera es va reformar el segle XVII, afegint-hi un remat ondulat de tipus barroc, amb una petita espadanya.
L’interior presenta el sostre de fusta al descobert, amb la decoració original de l’època, de formes geomètriques i escuts romboidals amb les quatre barres roges i grogues.
La dècada del 1980, a conseqüència del mal estat, l’Ajuntament la va rehabilitar.
