Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
L’ermita de Sant Pere de Castellfort (els Ports), d’estil romànic i gòtic, es troba a 1.282 metres d’altitud i és el temple més antic d’aquestes terres. Un valuós i bell exemple de l’arquitectura romànica en la transició al gòtic, edificat entre els segles XII i XIV, possiblement sobre un altre ermitori mossàrab.
La tradició explica que Blasco d’Alagó, poderós cavaller de la cort de Jaume I, viatjava per aquestes muntanyes des del riu de les Truites, a Vilafranca, fins a Morella quan el va sorprendre una terrible tempesta de neu a conseqüència de la qual va estar a punt de morir. Finalment, va aconseguir salvar-se seguint el so d’una campana i la llum d’una foguera encesa per un ermità. L’endemà, passada la tempesta, Blasco va abandonar el refugi i quan va sentir de nou el so de la campana que l’havia salvat, va clavar la seua espasa a terra i va prometre reformar la capella i erigir en aquell punt una creu de pedra com a senyal d’agraïment. En aquest lloc, va existir un peiró que semblava testificar la llegenda i que va ser destruït el 1836, substituint-lo un de fusta.
L’ermita de Sant Pere forma un mateix cos, al costat dret, amb l’habitatge-hostatgeria, una edificació afegida entre els segles XVI i XVII. Aquesta consta de dues plantes i presenta l’aspecte i la distribució pròpia d’una masia. A la porta principal es pot llegir una inscripció amb la data de 1631, i en una finestra de la planta superior l’any 1579. El conjunt es completa amb altres dependències modestes que servien per a refugi de les cavalleries, un aljub cobert amb volta de canó situat darrere de l’absis, corrals i parets de pedra seca.
El temple, d’aspecte venerable, és humil i sobri. Té fàbrica de maçoneria a la nau i de carreu a l’absis, que mostra una forma huitavada reforçada per contraforts a l’exterior. La porta d’entrada presenta un arc de mig punt de dovelles on apareix la data del 1569. Sobre aquesta hi ha una estreta finestra de doble esqueixada del mateix estil i, rematant el frontó, l’espadanya amb la campana. L’absis té coberta independent adaptada a la forma poligonal i finestres allargades.
Va existir una segona porta lateral a l’altura de la tercera crugia, també de mig punt, que ara queda dins de l’edifici de l’hostatgeria, però que segurament va ser l’entrada principal, ja que és més bella i antiga i està decorada amb elements vegetals.
L’aspecte interior és el característic dels temples valencians d’aquesta època, anomenats de conquesta: una nau única de planta rectangular, de 24 m de profunditat per 7,40 m d’amplada, i capçalera poligonal amb volta de creueria, separades per un arc triomfal apuntat. La nau es divideix en cinc crugies mitjançant arcs diafragmàtics que reposen en columnes i pilastres de capitells adornats amb motius animals i vegetals, i suporten el sostre de fusta a dues aigües. La decoració és sòbria i austera, i destaca el valuós paviment a base de còdols que forma capritxosos dibuixos geomètrics. A l’altar major es venera sobre una peanya la imatge de Sant Pere Apòstol.
Sant Pere de Castellfort ha estat de manera continuada un focus devocional de la gent de la comarca i també de terres més allunyades, per la qual cosa és una ermita molt visitada i destí de nombroses romeries. Els veïns de la població hi pelegrinen en tres ocasions: el primer de maig, el 22 de maig i el 29 de juny, però les visites més celebrades són les que fan els veïns de Catí (el Maestrat) i els de Portell de Morella, d’especial rellevància.
Els Catinencs
El dia gran per excel·lència de Sant Pere de Castellfort és l’antiga romeria dels Catinencs, peregrinació famosa que els devots de Catí fan a Sant Pere el primer dissabte de maig, ja documentada el 1424 i que continua conservant tot el sabor típic de l’antiquíssima tradició que va nàixer com a vot fet en agraïment per les pluges rebudes després d’una prolongada sequera.
Vestits amb la tradicional indumentària de capa i barretina, els pelegrins abandonen Catí dissabte a la matinada per recórrer un itinerari sovint agrest i pedregós. És una romeria més concorreguda i festiva que la de les Useres, ja que hi pot participar tothom que vulga fer-la. Els romers pelegrinen a cavall i a peu per recórrer els 40 km de terreny abrupte fins al seu destí, amb parades a l’Avellà, Santa Llúcia de Salvassòria, la Llàcua i el Mas de Pineda.
Després d’un reparador menjar a base de fesols i arròs i d’assistir als oficis religiosos es pernocta a Castellfort (abans es feia al mateix ermitori) i es torna diumenge a Catí per la Mare de Déu de la Font, el Coll d’Ares i el Mas d’Estaca, entrant a la població amb torxes enceses després d’anunciar-se amb fogueres l’arribada dels pelegrins.
Els Peregrins de Portell
D’entre els pelegrinatges que tenen com a meta l’ermitori de Sant Pere de Castellfort, potser és el que duu a terme a Portell la menys coneguda i per això probablement ha aconseguit mantindre amb més austeritat la puresa de les seues tradicions. Aquesta romeria té la particularitat de ser nocturna i se celebra el tercer dia de la Pasqua de Pentecosta, per la qual cosa es fa entre abril i maig en data variable.
La llegenda atribueix l’origen d’aquest pelegrinatge al viatge que tretze homes van fer a peu fins a Roma demanant per al poble la benedicció papal. Es diu que només un va tornar 14 anys després, amb el mandat de peregrinar a l’ermita de Sant Pere, que concediria les seues peticions. Aquest antiquíssim costum es remunta sens dubte a temps medievals i va ser el bisbe de Tortosa Joan Izquierdo qui va dictar el 1571 les disposicions que des de llavors regeixen inalterades.
Hi participen dotze homes conduïts per un sacerdot que recorren de nit, vestits amb hàbits de pelegrí negres, el dur trajecte a peu, en silenci i separats entre si per una distància de 20 metres, formant una estampa que sembla treta d’altres temps. Arriben a Sant Pere a l’albada, on ouen missa i recuperen forces amb un dinar. Després, tornen a Portell seguint el mateix trajecte i cerimònia.
