L’Ermita de sant Miquel Arcàngel, a l’Alqueria de la Comtessa (la Safor), està situada a la Muntanyeta de Sant Miquel, un tossal de 54 m d’altura, apèndix semiaïllat de la muntanya del Rabat, fitant amb el terme municipal de Rafelcofer.
Molt a prop, s’han trobat alguns punts de concentració de material ceràmic iber -sembla una àrea marginal respecte al nucli original, ubicat al cim de la muntanya esmentada-, pertanyents als segles II i I aC.
La situació estratègica, al mig de la planura costanera i al costat del Camí Vell de Xàtiva, que connectava la ciutat romana de Saetabis (Xàtiva) amb el port de Dianium (Dénia), la convertien en un punt destacat per a la implantació humana a la baixa època ibèrica i els inicis de la romanització.
El jaciment romà
L’existència d’una vil·la rústica alt imperial en aquesta àrea es va demostrar en unes excavacions dutes a terme el segle XIX que van desenterrar restes arquitectòniques monumentals (capitells i fusts de columna) i variades peces numismàtiques i ceràmiques. El jaciment està parcialment destrossat per l’ermita.
Els materials arqueològics són molt variats. La vaixella de taula importada del nord d’Itàlia (Arezzo) i del sud de França (La Graufesenque), i la vaixella de cuina de procedència africana, assenyalen dues dates que delimiten la curta vida del jaciment: del 30-25 aC i al 60-70 dC.
L’activitat econòmica fonamental era l’explotació agrícola (cultiu d’oliveres, blat i vinya), si bé derivaria a altres tasques complementàries de tipus industrial (producció d’àmfores, etc.) per a la comercialització dels productes.
Es tracta d’un jaciment clau per a l’estudi dels inicis de la romanització a la Safor.
L’edifici
L’ermita original va haver de ser construïda al segle XVI sobre un edifici anterior. Posteriorment, va patir nombroses modificacions i l’aspecte actual es correspon amb restauracions molt més modernes.
Quan el 1773 es van segregar els municipis de Rafelcofer i l’Alqueria de la Comtessa, les dues localitats es van disputar la titularitat de la construcció, situada al límit dels termes. Com que va ser impossible arribar a un acord, es va prendre la determinació salomònica de col·locar-la sota l’administració de la Font d’en Carròs, que aleshores era el municipi més important de la baronia del Rebollet. D’aquesta manera, encara que el temple i l’entorn estan geogràficament dins l’actual terme de l’Alqueria de la Comtessa i molt pròxims al de Rafelcofer, pertanyen des de llavors a la Font d’en Carròs.
L’edifici, d’estil gòtic tardà, presenta porxo de tres arcs i frontó senzill rematat per espadanya. La coberta és de teules a dues aigües, igual que la casa de l’ermità annexa.
L’interior, de planta quadrada, és d’una sola nau amb sostre de fusta sobre arcs diafragmàtics. Cap a la meitat del recinte, hi ha un púlpit exempt recolzat sobre un dels arcs. Al mur del tester, després de l’altar, hi ha pintat un retaule que vol semblar gòtic. La imatge de Sant Miquel es conserva a l’església parroquial de la Font d’en Carròs, ja que l’original va ser robada.
