L’ermita de la Mare de Déu de Gràcia de Vila-real (la Plana Baixa) és un edifici representatiu de l’arquitectura popular mediterrània que allotja, a més d’una important mostra de rajoleria medieval, renaixentista i barroca, i d’un museu etnològic, un gabinet d’arqueologia. Es tracta d’un edifici d’arquitectura conventual, els orígens del qual es remunten al 1577, i està situat en un dels paratges més bells de la Plana, el Termet, un autèntic jardí botànic a la vora del Millars.
Les dades essencials sobre la devoció a la Mare de Déu de Gràcia (coneguda popularment com la Moreneta) en aquest santuari, crescut entorn de la xicoteta cova, estan documentades el 1672 quan el prevere Jeroni Cabrera va ser autoritzat a promocionar la devoció en la senzilla ermita allí existent, ja que l’única cosa que sobre els orígens d’aquest lloc de devoció cal admetre amb anterioritat és el fet que un frare eremita, anomenat Bernat Fabra, va establir-s’hi en una cova el 1375 els primers dies de la seua estada a la vila.
La construcció ha estat reformada nombroses vegades al llarg dels segles, i la segona meitat del XVII, la balma es va decorar al gust barroc. També les pintures al fresc de l’absis van ser fetes a mitjans del segle XVIII pel pintor valencià Lucià Calado.
El 1757 la vila va acordar la festa anual a la Mare de Déu de Gràcia en prova de gratitud després d’una epidèmia i cada any, en arribar setembre, la imatge és portada durant uns dies a la població.
A partir d’aquesta data, van augmentar les visites al santuari i va començar a registrar-se l’activitat com a hostal per a pelegrins, es van crear noves cambres, cuines i serveis per als visitants, així com dependències complementàries com ara les cotxeres o cavallerisses annexes. També els administradors nomenats a l’efecte per l’Ajuntament van portar llibres de registre de totes les actuacions en el conjunt de l’ermitori.
S’hi pot arribar baixant pel calvari o per una impressionant escalinata. Davant l’ermita es troba una font circular amb la figura del Pastoret al centre, obra de l’escultor local José Ortells.
La porta és un arc de mig punt que dona accés a una nau rectangular coberta amb volta de creueria. És interessant, per la decoració barroca, el xicotet oratori que guarda la imatge de la patrona.
El presbiteri s’adorna amb emblemes referits a la figura de Maria. Sobre l’Arc triomfal, hi ha un relleu del 1739 amb el tema de l’Anunciació, en estil barroc. Conserva rajoles de Manises, datades el 1780. L’ermita, juntament amb el paratge que l’envolta, el Termet, ha esdevingut un dels llocs més emblemàtics de Vila-real.
