L’assut de l’Or, a València, era l’inici de la séquia de l’Or, l’última de l’Horta, inaugurada el juliol del 1829, que rega les terres del marge dret del Túria, la major part arrossars del Parc Natural de l’Albufera. Actualment, la integren 1.200 comuners, amb una zona regable de 1.240 hectàrees.
La història d’aquest canal es remunta a finals del 1822, quan propietaris de terres situades als termes municipals d’Alfafar, Sedaví, Llocnou de la Corona i Benetússer van presentar el projecte de construcció amb l’objectiu de «recollir les aigües sobrants del riu Túria i dels escolaments de les séquies del marge dret del riu».
La desastrosa riuada del 14 d’octubre del 1957 i la consegüent desviació del riu amb el Pla Sud van provocar que l’històric assut quedara inutilitzat, igual que els de Favara, Rascanya i Rovella. Així, es va optar per construir un assut únic, l’assut del Repartiment (la Cassola) amb quatre preses, una per cadascun.
El gener del 1974 la comunitat de regants va obtindre una concessió d’aigües formada pels cabals sobrants de la resta de séquies i les aigües residuals de la ciutat. Aquest problema seria resolt amb la incorporació del cabal depurat de l’estació de Pinedo (iniciada el 1977), en primer lloc, i del canvi de comportes de la Cassola, en segon lloc.
Des de llavors, la comunitat rega amb les aigües procedents de la planta, sense renunciar a la concessió del Túria des de l’assut del Repartiment. D’aquesta manera, és l’única que ho fa totalment amb aigües regenerades, un exemple de modernització i de consciència ecològica.
L’entorn de l’Assut de l’Or ha patit una severa transformació en els últims anys, motivats pel boom de construcció i pel desenvolupament definitiu de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Malgrat això, la Casa de Comportes i l’Assut s’han mantingut en bon estat i en la ubicació original.
