L’Assut de la Reial Séquia de Montcada està situat al riu Túria, a Manises, a l’Horta Sud. L’origen es remunta al moment del disseny de la séquia mare de Montcada durant el període islàmic anterior al segle XIII.
Amb el pas del temps, ha patit reparacions periòdiques a causa de les destrosses ocasionades per les riuades i pel transport fluvial de troncs a la ciutat de València. Per exemple, el 1625 es va fer una reparació important que va ser pagada amb una derrama extraordinària entre els propietaris de les terres. Vint anys després, el 1648, un nou intent de reparació va donar lloc a un conflicte amb les séquies de l’Horta, el qual, al seu torn, va provocar que la següent reparació, el 1674, fora supervisada per la séquia de Montcada i la resta juntes. Aquesta última reparació va constar en la substitució de l’enllosat, mitjançant morter i pedra de Riba-roja, en blocs de huit palms de llarg, per dos d’alt i tres i mig de grossor, i disposats en cinc fileres, dues de les quals estaven submergides.
El 1867, l’anglés Marckham, de visita amb la intenció d’investigar els sistemes de reg tradicionals i considerar la seua possible aplicació a l’Índia colonial, va fer una interessant descripció: «L’assut era una massa de calç i pedres sense obrar; l’aigua del riu cau per damunt de cinc escalons, la part superior dels quals forma la resclosa i, en un dels extrems, existia una comporta per a desenrunar».
La darrera reparació important va ser la de la caseta i les comportes el 1957-58, arran de la gran riuada d’aquella tardor.
Aquest tipus de construccions hidràuliques consta d’una presa en forma de grades, l’almenara de regulació i la boca de la séquia i les goles, amb les comportes d’entrada instal·lades dins d’una caseta.
L’Almenara Reial és l’element clau per a entendre el sistema de regadiu de l’Horta de València al llarg de la història, ja que va servir com a referència per a calcular, a partir dels seus quatre taulons, les tandes de reg de la resta de séquies mare del Tribunal de les Aigües durant els anys de sequera.
El conjunt està en prou bon estat i continua en funcionament. És propietat d’aquesta comunitat de regants
