Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
L’Arc romà de Cabanes (la Plana Alta) es manté ferm, com un dels vestigis més populars de la presència de la romanització al País Valencià, al bell mig de la plana a la qual dona nom. Un testimoni eloqüent de la important calçada romana que hi va passar durant segles, la Via Augusta, que va servir per al trasllat permanent de tropes i emissaris. Una calçada que transcorria al llarg de la costa mediterrània, des dels Pirineus fins a Cadis (Gades) i unia la península d’Hispània amb el centre del món romà.
Ja al segle XVI l’historiador Pere Antoni Beuter va escriure a la seua Crònica, basant-se en els textos de Titus Livi, que podia haver-se construït per commemorar la victòria del capità Luci Marci contra els cartaginesos l’any 210 abans de Crist, en una batalla que va tindre lloc en aquest pla i de la qual es va salvar amb prou feines Àsdrubal. Segons conta la llegenda, els romans, per tal de commemorar el seu triomf, van alçar l’imponent arc en una sola nit de lluna plena.
Tot i això, estudis més recents desmunten aquesta bonica llegenda. La semblança amb altres arcs nord-africans i la semblança de les pilastres amb el que queda d’un arc a Llíria, fa probable que la construcció es portara a terme en època dels emperadors Trajà i Adrià, és a dir, a la primera meitat del segle II després de Crist.
Del que no hi ha dubte és de l’antiguitat i ascendència romana de l’edificació, ja que a la Plana de l’Arc de Cabanes s’han trobat monedes datades a l’època esmentada, puntes de fletxa, llances, ceràmiques, i fins i tot ossos humans, com si en efecte s’hi haguera lliurat una gran batalla en la qual asseguren que hi va haver 37.000 morts i 2.000 presoners.
L’arc consta de dues pilastres de tres metres i mig d’altura, un metre i quart d’ample i quasi un metre de profunditat. Les pilastres estan coronades per 14 dovelles, que formen un arc de mig punt de dos metres de radi. L’absència d’inscripcions sobre aquestes pedres fa enigmàtica la raó de la construcció, ja que el camí no passa per sota l’arc. Més aviat sembla pertànyer a una vil·la romana que estava situada a un costat de la calçada.
Els enginyers i arquitectes de l’Imperi van mostrar preferència per traçar la calçada en espais plans i amb àmplia visibilitat, per poder establir en línia recta, d’un turó a l’altre, el camí per on circularien les hosts romanes. Si una persona se situa al costat de l’arc, comprova que el punt s’ajusta a aquests requisits. Amb la càmera fotogràfica podeu comprovar l’exactitud dels mesuraments. Fins i tot pot agafar la imatge del pic Penyagolosa emmarcat per l’arc romà, i si es gira 90 graus, la població de Vilafamés s’enquadra enganxada als estreps de la serra del Montnegre. A la veïna població de Vilanova d’Alcolea, identificada pels romans amb el nom d’Ildum, es conserva un dels testimonis més monumentals de la Via Augusta, un mil·liari, la fita amb què s’indicava la distància quilomètrica. Aproximadament equival a un quilòmetre i mig actuals.
Els agricultors de la zona parlen del camí dels romans per referir-se a les restes de la calçada que travessa els seus camps Precisament al sud de l’arc, entre les poblacions de Cabanes i Pobla Tornesa, es conserva en bon estat un llarg tram rectilini d’uns huit quilòmetres de la vella calçada. Aquest camí dels romans va ser utilitzat per establir els límits territorials entre els termes municipals de Cabanes i Vall d’Alba, i entre Vilafamés i Pobla Tornesa.
Els romans mesuraven la longitud de les calçades aplicant un enginyós artefacte anomenat hodòmetre. Cada milla queia una pedra dins un recipient metàl·lic situat sobre un carro. El carro que transportava l’hodòmetre estava dotat de rodes especials, el diàmetre de les quals era de quatre peus romans. La milla es completava quan la roda havia fet 400 voltes. En aquell moment, en caure la pedra rodona sobre el recipient metàl·lic advertia amb el seu so que s’havia cobert la distància d’una milla.
L’arc romà de Cabanes va ser declarat Monument Històric-Artístic el 3 de juny del 1931, i des de llavors ha sigut objecte de diferents remodelacions i programes de conservació. El 2004 l’Ajuntament de Cabanes va elaborar el Pla Especial de Protecció de la Senda dels Romans i de l’Arc de Cabanes per a la seua protecció. S’han recuperat els trams més transitables de la Via Augusta per oferir-los com a recorregut cultural i esportiu als cicloturistes i als senderistes. Les indicacions que ho identifiquen es corresponen amb rastells pintats de blanc i blau amb l’anagrama de la calçada.
