L’Antic Convent de Dominics de Llombai (la Ribera Alta) va ser fundat per Francesc de Borja, marqués de Llombai, que va ser el primer prior. Hi va crear el noviciat, el convent i el temple en memòria del seu matrimoni amb Elionor de Castro, dama portuguesa de l’emperadriu Isabel. La construcció va finalitzar el 1548.
A causa de la desamortització de Mendizábal, es va produir la dissolució de la comunitat de frares i més tard, amb la Guerra Civil Espanyola, es van perdre part de les terres i els horts, que es van disgregar, i també es van enderrocar edificacions.
L’església és de línies gòtiques, amb una sola nau i amb capelles laterals. L’interior està totalment ornamentat amb un sòcol de taulells valencians de Manises, i la part superior i les voltes estan recobertes per un esgrafiat amb ornaments xoriguerescos. A l’altar major són visibles, a ambdós costats, sengles medallons amb l’escut del fundador, format pel bou dels Borja i les faixes dels Oms.
S’hi conserva un lignum crucis de plata, regal també del primer marqués de Llombai al convent, un reliquiari d’argent del segle XVIII amb una falange de sant Francesc de Borja, a més d’algunes casulles i pintures.
Just al costat de la nau de l’església, al lloc que va ocupar l’antic graner del convent, s’ubica la capella de la Comunió, erigida el 1671 amb motiu de la canonització del fundador. Presenta una nau amb creuer i cúpula de línies neoclàssiques.
A l’altra banda de l’església, hi ha el claustre, del qual queden en peu tres parts, ja que el 1955 es va enfonsаr la del nord. Es tracta d’un claustre manierista de rajola, amb doble galeria d’arcs de mig punt. Al seu voltant, hi resten antigues dependències conventuals, algunes amb paviment ceràmic de Manises. A la part est del claustre, aprofitant el desnivell del terreny, se situen els cellers del convent, restaurats fa uns anys i convertits en un espai per a activitats parroquials i culturals.
