L’alqueria Torre dels Pares, a Gandia (la Safor), està situada al costat de la carretera de Daimús. És un edifici fortificat amb torre de guaita alta que possiblement va ser bastida el segle XIV, tot i que amb molta probabilitat es va erigir sobre una altra almohade del segle XI. El nom potser prové del fet que fora possessió dels frares de la Companyia de Jesús des del segle XVI.
En un primer moment va servir com a refugi durant l’ocupació musulmana contra els atacs cristians. Després de la conquesta cristiana, van ser els cristians els que van fer servir l’edifici com a protecció per defensar-se de les tropes musulmanes.
El duc Pere Lluís de Borja la va adquirir el 1486 als germans Balaguer (Jaume, Francesc i Miquel), però el 1609 va passar a mans de la Companyia de Jesús i es va adscriure al patrimoni del Col·legi-Universitat Jesuïta de Gandia. Com durant el segle XVII els pirates barbarescs solien atacar les poblacions costaneres mediterrànies, els jesuïtes van haver de protegir l’alqueria, construint una torre de sentinella.
Està ubicada a l’interior del pati de l’alqueria, adossada al cos residencial, encara que amb una gran independència volumètrica. Presenta una planta rectangular amb cinc altures i la fàbrica és de maçoneria i reforços de carreus a les cantonades. La coberta és de quatre aigües de teula plana. El cos superior té una petita motllura sobre la qual es recolzen tres finestres, als costats nord i sud, rematades amb arcs de mig punt, mentre que als laterals est i oest hi ha quatre finestres. La resta de l’alqueria va patir una profunda remoció a finals del segle XIX principis del XX.
