L’Alqueria del Trinquet,al terme d’Almoines (la Safor), és un conjunt monumental arqueològic (segles XI a XIX), arquitectònic (segles XV – XIX) i etnològic (segle XIX). Està envoltada d’horts de tarongers regats per aigües del riu Serpis a través d’una xarxa de sequioles alimentades per la séquia de Sorella que recull les aigües de la séquia Comuna de Gandia que, al seu torn, s’alimenta de la séquia Reial d’Alcoi.
Aquest conjunt arquitectònic està format per una torre medieval, una alqueria barroca annexa i un mur perimetral de maçoneria amb elements de fortificació -d’origen medieval, però reconstruït després- que tanca un antic hort de tarongers. Disposa d’un trinquet de pilota de gran importància etnològica i històrica a la comarca.
La torre, a la cantonada sud-est, de planta quadrada, té uns setze metres d’altura i coberta a quatre aigües. Respon tant a la necessitat de vigilància com de defensa davant els assalts de bandolers i de pirates barberescs, freqüents a les costes valencianes. Sl costat nord es conserven diverses espitlleres per a ballesta.
El cos principal de l’alqueria destinat a residència disposa de dues plantes i les finestres recauen únicament a la façana principal. A la part posterior, se situa el pati. El trinquet adossat a la muralla exterior, al costat de l’accés a la finca, és de planta rectangular d’uns quaranta-quatre metres de longitud per uns cinc metres de profunditat.
De prostíbul musulmà a trinquet
L’Alqueria del Trinquet té el seu origen en l’època musulmana (segles XI – XIII). Existia en aquella època, a l’actual terme d’Almoines, una alqueria principal -Alfarrasí (Alharrazín, al Llibre del Repartiment, any 1240) – i quatre alqueries menors, majoritàriament rafals o heretats particulars.
L’Alqueria del Trinquet havia de ser una d’aquestes finques. L’any 1384, el Joan de Quintavall, propietari de les alqueries d’Alfarrasí, Rafassanna i altres (conegudes com les alqueries de Quintavall), aprofitant la situació estratègica d’aquelles terres ubicades al centre de la Safor, va edificar un complex d’oci compost per una taverna, que feia també de sala de jocs d’atzar, i unes habitacions on s’allotjaven les «zíbies» o prostitutes musulmanes. El complex era destinat a la població sarraïna, que era la majoritària a la comarca, i estava separat de les altres alqueries.
Poc després, el propietari va ser denunciat per les autoritats de Gandia per no estar autoritzat a sostenir aquell bordell, que amenaçava d’acabar amb l’hegemonia de la taverna i bordell del Raval islàmic de la vila de Gandia, dins del terme de la qual es trobaven les alqueries de Quintavall.
Des del segle XVI fins al XIX, la torre, l’hort tancat i l’alqueria del Trinquet van pertànyer als ducs de Gandia. Joan de Borja va tombar tot el que hi havia edificat i va bastir l’actual casa amb la torre (segle XVI). La talaia estava comunicada amb les altres torres de la costa perquè avisaren amb temps suficient per amagar-s’hi.
Va ser anomenada l’Alqueria de la Torre del Colomer, perquè la part més alta va ser condicionada per a tindre coloms. A conseqüència de la fi de les senyories (1837), van passar a mans de diferents terratinents.
Fins al 1859 el conjunt va ser propietat dels Vallier, una família francesa establerta a Gandia. Aquell any, Luis Vallier va vendre l’alqueria de la Torre i les seues terres, 75,25 fanecades, a un propietari adinerat d’Oliva, Venanci Vives Costa qui per mitjà del seu apoderat, Joan Morant Bordehore -comerciant de Dénia- el 1867 plantà l’hort de tarongers, el primer del terme d’Almoines.
Entre 1868 i 1879, l’heretat estava arrendada a un llaurador d’Oliva i és possible que per la seua afició a la pilota, s’hi adequara un trinquet i rebera el nom actual.
Fonts: Carles Gisbert, «L’Alqueria fortificada del Trinquet», Bocins d’història del País Valencià, 2019 / Conselleria de Cultura GVA / Viquipèdia
