L’alqueria del Brosquil, al Castellar-l’Oliveral (l’Horta Sud), pedania de València, és segurament d’origen medieval, tot i que es desconeix el moment exacte de la construcció. Apareix reflectida al Mapa de la Particular Contribució del Cap i casal que inclou Cavanilles el 1797.
És un bon exemple d’alqueria valenciana de grans dimensions, molt habituals al llarg del segle XX a l’Horta: edificacions austeres d’una o dues plantes, ubicades en terres de cultiu i destinades a l’habitatge o a activitats agràries. En l’actualitat n’ha disminuït la presència o s’han readaptat en noves funcions.
En aquest cas, abans de la reforma, el conjunt el constituïen la casa, el pati i les construccions annexes d’ús agrari. La casa respon a l’esquema més freqüent: dues crugies amb una planta baixa amb funció d’habitatge i una gran andana o cambra de gran altura, de tres nivells de buits per a facilitar les funcions de secador, el que ens pot indicar que antigament tindria la funció de sedera o altres activitats agràries que implicaven la necessitat de secar el producte.
El cos dominant és una peça de 18,20 metres de façana per 11,76 metres de profunditat construïda, formada per dos cruixies de llums pròximes als cinc metres, estructurades per murs paral·lels a la façana.
Presenta una planta baixa, on se situa l’habitatge, una altra superior, la cambra, on hi ha una andana de dimensions espectaculars, de gran altura, amb tres nivells de finestres per a ventilació del gran espai d’ús econòmic que allí es desenvolupava.
També té un pati posterior de grandària considerable, amb una profunditat de 26 metres, fins a la línia de cossos construïts del fons, on trobem, igual que en un dels laterals, porxades d’ús econòmic, adossades als murs de tancament.
