L’alqueria de Falcó, a València, està situada entre els barris de Torrefiel i Poble Nou de València, a la vora del camí de Montcada. Aquest conjunt arquitectònic del segle XVII constitueix un exemple del barroc dins l’arquitectura rural valenciana.
L’edifici, residencial i agrícola, tenia dues parts habitables, la casa senyorial i la de l’administrador de la finca. La resta d’estances eren corrals i patis.
Presenta un volum potent i de grans masses, destacant la manera de construir els diferents cossos, l’estabilitat formal de la coberta, la torre i la porta d’accés (amb una inscripció que data l’edifici el 1698). A més, té una decoració d’esferes i pinacles, els mateixos elements decoratius que s’utilitzen a l’ampit del pont del Real.
L’Ajuntament de València la va adquirir després de romandre molts anys abandonada i haver patit incendis.
Làpida funerària romana
Molt a prop de la porta principal, es va descobrir una làpida funerària romana que podria datar-se entre els segles II i III dC. Mostra una inscripció completa en llatí en què una dona, de nom Primitiva, s’acomiada del cònjuge, de nom Hilaro, mort als 70 anys.
La troballa en aquesta àrea septentrional de la ciutat romana i tan allunyada del nucli urbà fa pensar en algun tipus d’instal·lació rural, de tipus villae, que dependria de l’antiga Valentia.
Recuperar una inscripció d’aquesta època sempre és un esdeveniment de gran interés per a la comunitat científica, ja que es tracta d’una font directa que ens parla dels habitants primitius de Valentia. En aquest cas tot remet a uns personatges inicialment d’origen servil, esclaus o lliberts, que estarien exercint una tasca de responsabilitat en els treballs de l’explotació agrària de la vil·la romana.
