L’Alqueria de Carabona, també anomenada Torre de Carabona, a Borriana (la Plana Baixa), està situada a la vora del Camí del Palmerar, a uns 250 metres del Camí Vell de València. L’edifici, datat als segles XIII-XVIII, a l’època musulmana, era una estructura defensiva destinada a protegir les explotacions agrícoles allunyades dels nuclis urbans.
Després de la conquesta cristiana va ser donada pel rei Jaume I als germans Lleonard i Joan d’Àger el 3 de novembre del 1219. Com que aquesta donació no es va fer efectiva, anys més tard, el 1233, en el setge de Borriana, el mateix rei va lliurar la propietat a l’Orde militar de Sant Jordi d’Alfama.
Després de la unió de l’Orde de Sant Jordi amb el de Montesa, el gener del 1400, el lloc va quedar sota el senyoriu de Montesa. Més tard, al segle XVI, va ser venut a Martí de Viciana. Documentació posterior de l’Arxiu Històric Parroquial de Borriana indica que el 1775 estava en mans de Margarida Llorens, que l’havia obtingut del seu pare, Baptista Llorens, que l’havia comprat als Pares del Remei de València. Amb el temps, va passar a pertànyer als hereus de Na Maria Garcés de Marcilla i finalment va acabar sent propietat de l’Ajuntament de Borriana.
La torre
La torre, de tres altures, presenta una planta rectangular, de 10,95 metres per 6,10 metres, i una alçària de 9,20 metres. La coberta és a dues aigües i té un rafal de teula àrab.
Respecte a la tipologia de l’habitatge, per la distribució de la planta baixa, podria qualificar-se com a rural, ja que la cuina i la zona de fer vida estan en una mateixa estança, la qual a més, connecta amb les quadres.
La planta superior està destinada als dormitoris. La cambra que dona a la façana principal té una porta balconera que es protegeix amb una barana de fusta, i disposa a més de tronera, encara que en la part interior està cegada. L’habitació posterior està més elevada i presenta tres troneres als seus murs.
També hi ha una altra planta superior a la qual s’accedeix per una escala que, a més de ser molt posterior a la de la primera planta, podria categoritzar-se com una «escala implantada».
L’alqueria de Carabona està magníficament conservada i a la fi del segle XVIII es van unir a l’estructura una sèrie d’habitatges molt més senzills. Pel que es pot endevinar de la fesomia de la torre, segurament va ser construïda amb menor altura i posteriorment va créixer.
