La torre mudèjar de Xèrica (l’Alt Palància), anomenada de l’Alcúdia o de les Campanes, està situada a la part alta de la vila i baixa del castell.
Després de l’acord del Consell de la Vila, el 2 d’agost del 1614 es van encarregar les traces al monjo de la Cartoixa de Portaceli Antón Ortín, coneixedor del mudèjar. La construcció havia d’utilitzar com a base una altra torre anterior (el basament se suposa que és d’origen romà) anomenada Torre de l’Alcúdia. Amb aquesta nova obra, es pretenia aconseguir un lloc adequat per a la col·locació definitiva de les campanes.
Més tard, el 19 de maig del 1616 es va procedir a subhastar la contractació de l’obra, de la qual se’n va fer càrrec el mestre picapedrer Domingo Frasnedo, sota la direcció de Pedro Ruhimonte de la Cartoixa de Valldecrist, per la quantitat de 1.775 lliures.
Entre aquesta data i el 6 de juny del 1617, es van executar la demolició i reparació del basament. Tot indica que el juny del 1619 es va acabar la primera llanterna i estaria avançada l’elevació de la segona, ja que el Consell va prendre la decisió de pujar les campanes.
En el transcurs del segle XVII, i a causa de desperfectes que s’havien produït estructuralment, es va dur a terme una restauració i es va decidir incorporar-hi l’últim cos de la torre.
Al segle XIX, durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840), es va fortificar la població per poder resistir els atacs de les forces carlines, que intentaven expandir-se cap al sud des del Maestrat i els Ports. És per això que, quan el 1837 les tropes del general Oráa van ocupar Xèrica, s’hi va construir un fortí a la torre per ubicar-hi l’artilleria. El bastiment es va dur a terme seguint els dissenys imperants en l’època (l’estil italianitzant, de planta pentagonal i reforçat per grans i robustes torrasses troncocòniques en cadascuna de les cantonades).
L’elecció de la torre es va justificar per dos motius: l’altura elevada, que la feia idònia per a la col·locació de l’artilleria, i l’existència en la mateixa zona d’una antiga alcassaba musulmana, de planta octogonal, de la qual es van extraure els materials.
Descripció
La Torre de les Campanes consta de tres cossos octogonals, de diferent perímetre cadascun. El pis inferior té accés propi des de l’exterior i es comunica amb el primer mitjançant una escala amb el primer. En origen, va haver de ser un aljub i, posteriorment, quan la construcció va perdre el sentit defensiu, es va utilitzar com a quadra.
El primer cos és octogonal pur, és a dir, sense estreps ni ornamentacions. Actualment, està dividit en quatre dependències a tres de les quals s’entra per l’escala de caragol que puja del primer al tercer pis.
El segon cos acull les campanes, ubicades en unes obertures amb arcs de mig punt. El cos està subdividit en dos, i a l’inferior hi ha el mecanisme de l’antic rellotge, que exteriorment s’ornamenta amb dibuixos geomètrics en rombes. La llanterna superior no està tan decorada com la central i està coberta per un cupulí de teula vidrada.
La torre mudèjar de Xèrica no és només un exemple únic al País Valencià, sinó també un dels últims vestigis d’aquest art no projectat ni bastit per mudèjars o moriscs.
