El pavelló de la torre del Palau dels Boïl o Cerdanyola, a Godella (l’Horta Nord), construït el segle XVIII, formava part d’un dels típics palaus-forts que els membres de la noblesa valenciana van bastir a les seues alqueries i pobles senyorials al segle XV per a passar-hi temporades.
Del conjunt, que va ser destruït durant la Guerra Civil, només resta aquest testimoni, situat al límit est del nucli urbà. L’elevació sobre la qual està ubicat, a la vora de la Reial Séquia de Montcada, permet una àmplia panoràmica de l’Horta.
És un edifici de planta rectangular (12,1 per 5,2 metres) que inclou la torre en un cantó. La planta baixa, que conserva el paviment original, té dues estances, una de menor grandària i amb volta de mocador, i l’altra, en la qual hi ha l’escala d’accés a les plantes superiors (amb barana de ferro), amb bigues de fusta. La primera planta manté un paviment de rajoles del «mocadoret» verd i blanc, amb tres sanefes de motius florals que les envolten. Un model que es repeteix a la sala annexa, més xicoteta. Té sostre llis i quatre balcons, un en cada façana, i una finestra. La segona planta, de poca alçària, disposa d’uns òculs i una finestreta que dona a l’escala. Al llarg de la torre es distribueixen troneres. Al segon pis, el paviment alterna rajoles blanques i altres de decoració floral i té una sanefa amb motius fruiters.
La torre presenta una coberta a quatre aigües truncada per un tambor octogonal sobre el qual s’eleva una volta semiesfèrica. El tambor té quatre finestres en quatre costats, mentre que en els altres quatre nínxols es representen estàtues que simbolitzen les quatre estacions. A l’exterior, la volta està coberta per una combinació de teules blaves i blanques vidriades.
El principal material emprat en l’edifici és el maó. A més, hi ha carreus als emmarcats de les finestres, els balcons i la porta, i a les cantonades.
